Ara que s’han celebrat eleccions municipals crec que cal posar sobre la taula una necessitat que cada cop esdevé més prioritària: la reforma del sistema administratiu municipal territorial català.

Vull indicar, d’antuvi, que estem parlant de millora de l’organització municipal, no de geografia ni d’història. Estem parlant de com organitzar el govern del territori i l’administració dels diners públics, no de nostàlgies o de glorificar el passat i els sentiments de pertinença.

Una organització pública eficient necessita uns instruments de gestió adequats i una organització capaç d’oferir als ciutadans els serveis públics que es mereixen i als que tenen dret.

L’organització administrativa municipal catalana és un autèntic desastre. A Catalunya tenim 947 municipis (alfabèticament, des d’Abrera a Xerta), dels quals 733 tenen menys de 5.000 habitants.

L’organització administrativa municipal catalana és un autèntic desastre

Els experts (vegeu Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, conegut informalment com a Informe Roca -desembre del 2000-) diuen que un municipi de menys de 10.000 habitants no pot tenir una organització municipal mínima i acceptable.

Jo, amb prudència, poso el límit en 5.000 habitants i caldria calibrar l’extensió del territori a administrar. Per tal que una administració tingui sentit i sigui pràctica, cal una massa crítica de ciutadans o utilitzadors, però també una proximitat que la faci raonable.

A Catalunya hi ha municipis de 0,4 quilòmetres quadrats (Puigdàlber), amb 555 habitants; fins a monstres (Tremp) de 303 quilòmetres quadrats, amb 5.847 habitants.
Al Ripollès tenim exemples d’aquest desgavell: Hi ha municipis molt grans, com les Llosses (114 quilòmetres quadrats i 204 habitants) o Camprodon (103 quilòmetres quadrats i 2.469 habitants).

El Ripollès, de 956,6 quilòmetres quadrats, té 25.101 habitants. Les valls de Camprodon i Ribes de Freser tenen, amb extensions d’uns 300 quilòmetres quadrats, sols 4.709 i 2.810 habitants.

El baix Ripollès, molt més gran (400 quilòmetres quadrats), té quasi 18.000 habitants.

Per tal que una organització pública sigui possible i eficaç cal un mínim de pressupost i d’organització de personal. Tot el que defugi aquests paràmetres és fer volar coloms. Cal ajustar-se a la realitat.

Hi ha, però, també, la necessitat de la proximitat dels serveis. Estem davant una equació complicada, però que cal obtenir per una millora del servei públic.
Hi haurà algun responsables polític que vulgui afrontar aquesta situació, amb valentia i coratge?

Molt em temo que, com ha passat fins ara, malgrat informes com el que va impulsar el Parlament de Catalunya, ningú tingui la valentia d’encarar el repte i impulsar una reforma profunda de l’organització territorial municipal catalana.

Però aquest canvi de l’organització administrativa municipal catalana ha d’anar acompanyada d’altres mesures com son una llei electoral o la simplificació administrativa.
Que fan aquí els consells comarcals i les diputacions o certes adscripcions destraleres com Vidrà, de la província de Girona i del consell comarcal d’Osona?

Tot sabem que estem vivint una etapa de baix nivell polític, on estem arribant a un nivell infame. Sols hi ha les petites preocupacions dels polítics, expressades amb un llenguatge abstracte, on sembla que tothom hi és sols per aguantar a la cadira durant quatre anys o més, si les circumstàncies ajuden.

I els grans temes, sense abordar o en els calaix dels encàrrecs irresolubles, per manca de valentia.