La mentida s’ha instal·lat a la nostra societat, potser com mai havia estat posicionada, ni tan bé ni tan confortable.

Es diu que fou Göbbels qui va dir una frase molt rotunda: “Una mentida repetida mil vegades, es converteix en una veritat”. No he trobat la referència exacta. És veritat la mateixa frase i el seu autor?

He trobat aquesta versió emesa per August Ferrer-Dalmau: “Una mentida repetida adequadament mil vegades es converteix en una veritat”.

I he trobat aquesta reflexió sobre la frase, també molt oportuna: “La il·lusió de la veritat explica per què una mentida repetida ens acaba semblant la veritat”.

Com diuen alguns periodistes cínics: “Que la realitat o la veritat, no t’espatlli un bon titular”.

La conjunció d’ignorància i mentida és molt terrible i temible

Paul Joseph Goebbels (1897-1945) fou un polític nazi alemany que va ocupar el càrrec (1933), ben enganyós en la primera part, “ministre per a la Il·lustració Pública”, amb l’afegitó, sense embuts, “i de la Propaganda”, com era la segona part de la seva ocupació dins del govern del Tercer Reich.

Paul Joseph Goebbels no era pas un “setsoques”, era doctorat (1921) en Filologia Germànica per a la prestigiosa universitat alemanya de Heidelberg.

Tenia les idees molt clares: “Aquest és el secret de la propaganda: a qui la propaganda vol capturar, l’impregna de les seves idees, sense que s’adoni que és imbuït d’elles”.

O una altra frase del personatge nazi: “La propaganda no enganya a la gent, sinó que simplement els ajuda a enganyar-se a si mateixos”.

I posats a citar, aquesta frase del cap suprem de Goebbels, d’Adolf Hitler (1889-1945): “Les grans masses sucumbiran més fàcilment a una gran mentida que a una petita”. Que pot fer costat a la del literat i arqueòleg francès Prosper Mérimée (1803-1870): “Tota mentida d’importància necessita un detall circumstancial per a ser creguda”, i a la del psiquiatre austríac Alfred Adler (1870-1937): “Una mentida no tindria sentit si la veritat no fos percebuda com a perillosa”.

Les reflexions entorn d’aquestes frases sobre la mentida, que mostren el mecanisme de la mentida, ens poden ajudar a reflexionar. La veritat sempre és complexa i moltes vegades no es presenta fàcil i agradable.

Però, perquè la mentida qualli, cal que hi hagi un terreny amb adob. En aquest sentit, la ignorància és essencial. La ignorància sempre ha estat una font inesgotable de mentides.

Ignorància no és sols manca de coneixements o de dades. Cal no fer cas de les fòbies i fílies, com es diu col·loquialment, del que ens demana l’estómac. L’ús de la raó i l’acceptació de la crítica, raonar, és bàsic per fer front a la ignorància.

La conjunció d’ignorància i mentida és molt terrible i temible.

Com deia el filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900) sobre les mentides: “No és que m’hagis mentit; que ja no pugui creure’t, això aterra”. La mentida és un dissolvent social molt nociu.

Hi ha males persones, que amb molta ignorància, apliquen la mentida (o en direm mitges veritats, per ser caricatius?), per obtenir audiència i fer-se creure i alimentar la bèstia, que moltes vegades som els humans. I els ignorants i mentiders suren, no són rebutjats. Aquest és l’aspecte més sòrdid de la qüestió, que cada cop va a més.

Demanar una rectificació als ignorants i mentiders és una feina impossible o temerària.

La ignorància i la mentida no ajuden gens a solucionar els problemes, ja que actuen i ajuden a crear una ficció, una visió errònia. I sobre la ficció, lluny de la realitat, no es pot construir res profitós i fort, ni a trobar solucions als problemes. La mentida enlluerna, fa perdre el camí i allunya les solucions.

Goebbels no tenia raó (no ho pretenia!) i com va acabar ho confirma fefaentment, amb un món, el nazi, destruït.