El cap de setmana passat es va celebrar a Puigcerdà el XIII Col·loquis Internacionals d’Estudis Transpirinencs, la trobada d’estudiosos que cada dos anys organitza ara l’Institut Ramon Muntaner, que va fundar i promocionar inicialment el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès (1998). Aquest any, el tema d’estudi eren les infraestructures i comunicacions al Pirineu.

Entre les comunicacions presentades cal destacar la que va fer Pere Jordi Piella, exalcalde de Ripoll i promotor, líder i protagonista de diferents combats per la preservació del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà-Tor del Querol-Ax les Termes-Foix-Tolosa de Llenguadoc.

Dintre de pocs anys, el 1929, es celebra el centenari de la inauguració del Transpirinenc oriental, ara per ara l’únic en funcionament i en servei dels tres previstos en el conveni internacional ferroviària dels transpirinencs (1904). I malgrat que estem davant una efemèride molt rellevant, ara per ara, no sembla que hi hagi cap moviment, ni oficial ni ciutadà, que tingui present aquest centenari. No hi ha, ara per ara, cap gest de celebració festiva i reivindicativa d’una infraestructura de comunicació bàsica pel desenvolupament present i futur de la zona pirinenca mediterrània. I això succeeix quan des de moltes instàncies s’ha posat el ferrocarril com el tipus de transport (per capacitat i efectes mediambientals) que cal promocionar, ja que és el futur.

Una bona manera de celebrar aquest centenari seria retornar a oferir aquest servei entre els ferrocarrils espanyols i francesos

Ja sabem que avui preval la curta ullada, el “vuelo gallinàceo”, l’atenció a curt termini i els focs d’encenalls. Però cal fer una crida àmplia i ferma a no deixar passar aquesta ocasió de celebració i de reivindicació d’una infraestructura i d’un sistema de transport que hauria de protagonitzar el futur. Una bona manera de celebrar l’aniversari seria tornar a plantejar que aquest sistema de comunicació, del que encara gaudim, té caràcter internacional, que no estem davant un simple ferrocarril regional.

Quan Théophile Delcassé (Pàmias (Ariège), 1852-1923) va imposar la construcció d’aquest ferrocarril transpirinenc, una de les motivacions que va esgrimir era que resultava el trajecte ferroviari més curt entre París i Argel. Quina mirada de llarg abast! Delcassé, que fou diputat per Foix durant trenta anys (1889-1919), fou el gran promotor (va exercir de ministre d’Afers Exteriors entre 28 de juny de 1898–6 de juny de 1905 i 26 d’agost de 1914–13 d’octubre de 1915) de la Triple Entesa entre França, Anglaterra, Rússia i Itàlia abans de la Primera Guerra Mundial.

Fa uns anys, i no pas tants, era possible agafar el tren a Ripoll i anar fins a París, passant per Tolosa de Llenguadoc. Una bona manera de celebrar aquest centenari seria retornar a oferir aquest servei entre els ferrocarrils espanyols i francesos. Barcelona i Tolosa de Llenguadoc són avui dues de les grans conurbanitzacions d’aquesta part d’Europa, que cal que estiguin més que mai unides, creant un gran pol d’atracció social, cultural i econòmic.

En aquest sentit, existeix la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), l’organisme europeu interregional de cooperació transfronterera, creat el 1983 per les vuit entitats territorials dels Pirineus: Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, el Principat d’Andorra, així com les dues regions franceses, les d’Occitània i Aquitània.

Cal començar, sobretot, a pensar en una celebració del centenari del Transpirinenc oriental a l’altura de la importància del fet.