Hi havia un gran (gran, gran entre els grans!) historiador italià, Carlo M. Cipolla (1922-2000), especialista en història humanística econòmica, que té un llibre ben fora (o totalment dins) de la seva especialitat. El llibre (o en podríem dir pamflet?), Allegro ma non troppo (Teoria de l’Estupidesa), publicat el 1988.

El llibre estableix cinc lleis fonamentals de l’estupidesa:

1. Sempre i inevitablement qualsevol de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids en circulació.

2. La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica seva.

3. Una persona és estúpida si provoca danys a altres persones o grups de persones sense obtenir cap guany per a ella mateixa, o fins i tot perjudicant-se ella mateixa.

4. Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En especial, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol lloc i moment, i en qualsevol circumstància, tractar o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error molt costós.

5. La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat.

L’estúpid actua sempre amb una coherència estremidora

Quan un reconegut historiador, que ha examinat històricament l’economia, cercant amb l’interès més gran les causes que han provocat determinades situacions econòmiques i socials al llarg de la història, més que els fets materials i xifres concretes, es para a examinar l’estupidesa, cal prestar-li molta atenció. Rellegiu les cinc lleis, per favor!

No és el treball més formal i seriós de Carlo M. Cipolla, però us recomano atenció, ja que l’historiador italià hi desenvolupa una anàlisi de la gent estúpida molt despietada.

Carlo M. Cipolla creu i ens adverteix que els estúpids són el grup més poderós de la història, més que les grans organitzacions, la màfia, el Complex Militar Industrial (MIC) o la Internacional Comunista. Podeu ampliar la llista amb totes les organitzacions fantàstiques que existeixen avui en el món, amb un poder rutilant.

El grup dels estúpids, segons Cipolla, sense reglamentacions, líders o manifestos, aconsegueix exercir un gran efecte amb una coordinació increïble.
No estem davant un examen eixelebrat!

Per exemple, Cipolla, com a complement de la tercera llei de l’estupidesa humana, identifica i analitza dos factors a examinar de la conducta humana: beneficis i pèrdues que un individu es causa a si mateix o que causa als altres.

Carlo M. Cipolla estableix quatre grups d’individus que en els tres primers nivells es comuniquen i poden intercanviar-se, ja que actuen racionalment, segueixen una lògica: A.- Els intel·ligents: les seves accions els beneficien a ells però també als altres; B.- Els ingenus/desgraciats: són aquells que realitzen accions que suposen una pèrdua per a ells però un guany per a algú altre; C.- els malvats: actuen sempre en el seu benefici, encara que això comporti causar algun perjudici a algú altre; i D.- els estúpids, que Cipolla s’atreveix a qualificar de superestúpids: perjudiquen els altres i a si mateixos. Les seves accions absurdes fan mal sempre als altres sense que ells hi guanyin res: al contrari, molt possiblement ells també en sortiran perjudicats.

L’estúpid actua sempre amb una coherència estremidora: És estúpid tothora i en qualsevol situació, i no té objectius ni finalitats a partir dels quals es puguin avaluar els seus actes. És temible perquè és imprevisible: l’única cosa segura és que acabarà fent mal per allà on passi.

Esteu avisats!