És innegable que ens trobem immersos en un moment polític turbulent, on cada moviment i cada decisió tenen repercussions significatives en l’estabilitat i el futur de Catalunya. En aquest context, resulta desconcertant observar com els Comuns i Junts per Catalunya, en lloc de buscar la cohesió i l’estabilitat, sembla que hagin optat per contribuir encara més a la inestabilitat. La seva decisió, enmig del soroll polític constant, planteja interrogants sobre els seus objectius i prioritats.

Una acció molt desconcertant per part dels Comuns aquesta oposició als pressupostos més expansius i socials que s’han proposat fins ara. El mateix president Aragonès va fer notar aquest punt, destacant la contradicció entre els seus suposats valors socials i la seva votació en contra d’un pressupost que, en teoria, hauria d’haver estat alineat amb aquests valors. Seria interessant explorar les raons d’aquesta oposició i veure si hi ha una coherència interna en les accions dels Comuns.

La seva decisió, enmig del soroll polític constant, planteja interrogants sobre els seus objectius i prioritats

A més, cal tenir en compte la preocupant conjuntura internacional en la qual ens trobem, amb l’auge del populisme d’ultradreta a tot arreu, també a casa nostra. Així doncs, les pròximes eleccions també han de servir per prendre el pols a casa nostra en aquest sentit. Què vol la societat en matèria de seguretat, d’immigració, de sanitat, de finançament i, òbviament, el sentiment i l’adhesió al projecte independentista.

Tornant a casa. El Ripollès veurà estroncat l’avenç que comportaven els pressupostos no aprovats pels Comuns i Junts per Catalunya. Amb una inversió de 753 euros per càpita a la comarca, superant amb escreix la mitjana catalana de 248 euros, els pressupostos representaven una oportunitat significativa per al desenvolupament econòmic i social de la nostra comarca. L’aposta del Govern pel futur de COMFORSA era clara amb la injecció de 3,6 milions d’euros, que a la vegada establien el marc normatiu perquè aquest puntal econòmic de la comarca funcionés com a empresa industrial pública. Una reivindicació històrica que prenia forma i que ara queda penjant d’un fil. I també queden al calaix l’increment de més de 1200 milions d’euros en matèria d’habitatge, la inversió de 1000 milions d’euros prevista per fer front a la sequera, l’impuls a l’escorxador comarcal, la integració tarifària del Ripollès i la conseqüent bonificació dels títols de transport, així com el desplegament de fibra òptica. Un conjunt d’inversions que haurien contribuït el creixement econòmic i, sobretot, haguessin representat una clara injecció per millorar la qualitat de vida dels ripollesos i ripolleses. No aprovar-los comportarà un període de temps incert d’aturada global. Era evitable i és innecessari. Serà interessant veure com expliquen els companys de Junts per Catalunya del Ripollès l’aposta clara pel no desenvolupament econòmic i social de la comarca.