Als meus vint-i-vuit anys pensava que no veuria segons quines situacions al meu entorn. Sempre he escoltat, tant a casa com a l’escola, que vivim en una societat madura i democràtica on les grans decisions es decideixen políticament, però aquest 2024 està essent tan revelador com inquietant.

Les decisions que es prenen em poden semblar més o menys encertades, tots i cada un de nosaltres som subjectes polítics amb pensaments i opinió pròpia (o això creia), però la crispació generada durant els últims anys ens ha conduït a alimentar col·lectivament el monstre del feixisme.

Cada cop és més normal obrir les xarxes i llegir a cabassos argumentaris obertament racistes, xenòfobs i classistes que dirigeixen l’odi i estigma cap a persones racialitzades, col·lectiu LGTBI, etc. Aquestes persones que es declaren demòcrates preocupats per la immigració són els que escriuen aberracions com “El cartell imposat és molt millor però de lluny! Miniprova anecdòtica que la democràcia pot crear monstruositats, i que la imposició pot encertar i guiar adequadament la societat” (@Dark_Barna a “X”).

S’han d’escapçar tots aquells estendards que alimenten i guien aquest monstre putrefacte que, a hores d’ara, no deixa de guanyar terreny

La democràcia pot crear monstruositats i la imposició pot encertar i guiar adequadament la societat? Estem en aquest punt? El corrent neofeixista que cada cop és més visible al carrer o a les xarxes socials s’ha d’erradicar democràticament, i s’han d’escapçar tots aquells estendards que alimenten i guien aquest monstre putrefacte que, a hores d’ara, no deixa de guanyar terreny.

I no, no ens confonguem. La censura que s’ha dut a terme amb el cartell de Festa Major de Ripoll, elegit popularment, és especialment preocupant perquè tal com diu l’autor de la piulada anterior, aquest mitjà de censura aplicat a Ripoll “és una miniprova”; una mini prova que no serà anecdòtica si es continua normalitzant i blanquejant una extrema dreta catalana xenòfoba idèntica a altres opcions polítiques, que no democràtiques, com VOX.

La fixació d’aquestes opcions neofeixistes supura un neocolonialisme aberrant, un corrent poc intel·ligent que es guia per la repetició de tòpics i l’estructuració de cultures, tradicions i costums correctes i acceptades i cultures o identitats reprovables i censurables.

S’erigeixen en els ferms defensors de la dona, justificant el seu argumentari en contra el vel, però què hi ha menys feminista que silenciar l’opinió de la dona musulmana? Resulta que aquells que han nascut allunyats de la cultura i tradició musulmana tenen la prevalença per parlar i tenir la raó absoluta sobre una suposada misogínia islàmica-cultural, i això sense haver parlat o escoltat l’opinió d’aquells que sí que han nascut i practicat aquesta cultura.

La complexitat de la qüestió la trobem en el fet que, misteriosament, aquests suposats defensors dels drets feministes els quals etiqueten i demonitzen el vel musulmà com un element de submissió i de control, són els primers a posar-se les mans al cap quan es parla de gratuïtat dels productes menstruals o del dret de baixa laboral per dolors menstruals forts. Són també els que utilitzen i difonen comentaris LGTBI-fòbics, o critiquen totes aquelles expressions de gènere dissidents.

La croada neofeixista virtual que estan duent a terme tots aquests personatges anònims a favor dels drets de la dona i contra la cultura musulmana com a element a batre, s’acaba quan recarreguen els dipòsits dels seus cotxes. Aquí la seva moralitat acaba, i no recorden que estan contribuint a l’enriquiment de països-estat amb una identitat i cultura als antípodes del que defensen.