La cosa va degenerant.

Aquesta setmana l’alcaldessa de Ripoll ha censurat un cartell, per cert, votat pels ciutadans, perquè amb la seva extraordinària mirada, molt fòbicament perspicaç, va detectar una dona amb vel, com porten a vegades les dones magrebines.

Les fòbies tenen aquesta particularitat, el que la gent normal no percep, el que pateix una fòbia ho detecta immediatament.

Ho he dit en públic, per la qual cosa no tinc cap mirament a tornar-ho a manifestar. El racisme és una malaltia psicològica social greu, que està contagiant la nostra societat.

Un pot tenir fòbia a les serps, com és el meu cas, altres tenen fòbia als coloms o als ocells, als espais oberts o a les aranyes; però quan un té fòbia a un tipus de gent, el problema puja d’escala i esdevé una malaltia social, una fòbia, que esdevé un problema que mereix un tractament.

En tot cas, quan un té una fòbia greu d’aquest tipus, cal consultar un bon psicòleg, ja que pot esdevenir una malaltia amb efectes sobre les relacions personals i en l’àmbit social.

El racisme és absolutament irracional. A posteriori podem justificar-lo o argumentar-lo, però és d’entrada i simplement la por a l’altre, a la gent desconeguda o la simple animadversió al que no pensa o viu com nosaltres.

Quan una persona es creu amb dret a treure drets a una altra persona, no tindrà cap mirament a treure drets a totes les persones del seu entorn, a la societat, a qui no pensa o veu el món com ella

El racisme és la solució ignorant als greus problemes socials que genera la desigualat econòmica i social. És una solució pretesament fàcil, senzilla i comprensible, emmascaradora a problemes complexos.

Però el que ha passat aquesta setmana, suposa un pas més, molt previsible.

Quan una persona es creu amb dret a treure drets a una altra persona, no tindrà cap mirament a treure drets a totes les persones del seu entorn, a la societat, a qui no pensa o veu el món com ella. Aquí estem ara.

La política racista que impulsa Sílvia Orriols es fa, paraules concretes i reiterades de la nostra alcaldessa, per defensar “la civilització cristiana”.

Tinc dubtes sobre que vol dir civilització cristiana. Intueixo i algú pot pensar que vol dir civilització occidental, europea, etc. Però parlar de civilització cristiana és un petit engany.

Reconec que quan es parla de civilització cristiana, instintivament arrufo el nas i m’espanto. Recordo la Guerra Santa proclamada per primera vegada pel papa (1088-1099) Urbà II, al concili de Clermont (novembre de 1095) i l’inici de la primera croada per alliberar els llocs sants de Palestina o altres episodis lamentables de l’església cristina, com els pogroms contra els jueus.

Podem dir civilització cristiana a una societat que té instaurat el dret al divorci matrimonial o a l’avortament, on alguns podem no creure en cap Déu?

Alguns dels drets que avui gaudim a la societat occidental (i no en totes) no formen part de la citada civilització cristiana, estan més enllà de l’ideari cristià.

Vetar des del govern municipal un cartell de Festa Major, on cal una mirada perspicaçment fòbica per percebre la noia amb vel, és un pas més en un camí cap a la intolerància i a la restricció de drets.

És allò tant senzill que els drets i la llibertat de cadascun acaben quan es topa amb la llibertat i els drets de l’altre.

La il·lustradora del cartell per la Festa Major 2024 va exercir el dret a la llibertat d’expressió artística. Vetar el cartell és atemptar contra un principi bàsic, la llibertat d’expressió.

A continuació podem vetar el dret de reunió o de manifestació o el que calgui, contra qui no pensa com el poder, en aquest cas municipal.

Un atac a la llibertat d’expressió és el que ha fet l’alcaldessa de Ripoll. Estem davant d’una de les bases o dels principis bàsics de la nostra organització social.

Suposo que a continuació Sílvia Orriols i gent que pensa com ella, faran més passos en defensa de la civilització cristiana.