Aquest divendres comença una nova campanya electoral a Catalunya que, per a mi, serà sens dubte una de les menys engrescadores dels últims anys. Perquè seran els mateixos protagonistes, per la creixent manca de credibilitat d’uns i altres, per la percepció que cap resultat obrirà horitzons, que l’endemà estarem igual o pitjor...

Com que soc una persona especial, per independentista, esquerrana, demòcrata convençuda, alhora que ferma defensora del sistema de partits polítics (que d’un temps ençà tantes decepcions ens està donant) accepto que la meva opinió pugui considerar-se que pateix un indubtable biaix, que fins i tot es pensi que és de tot menys objectiva. Malgrat els condicionants, poc m’estaré de descriure com veig les coses.

Ai l’esquerra! Tant la que tenim a casa com la de fora! Sembla que el primer partit a les urnes serà la delegació del PSOE a Catalunya. Una organització que ja fa massa anys està conformada de base per veritables professionals de la menjadora. Per uns elements als quals mai podré perdonar adhesió incondicional a l’hora d’aplicar-nos l’article 155 que, de facto, va convertir en president de Catalunya al senyor Rajoy, el qual, gràcies al seu suport vital, aviat va evolucionar a estendard de la ignominiosa repressió que vam patir. Van ser tant instigadors com còmplices necessaris. Un partit governat per la dèria de fer més gran, ric i ple, el país... veí.

Perquè seran els mateixos protagonistes, per la creixent manca de credibilitat d’uns i altres, per la percepció que cap resultat obrirà horitzons, que l’endemà estarem igual o pitjor

És clar que puc tapar-me el nas i votar Esquerra, que fa massa temps que per necessitat, conveniència, acomodació, o simple incapacitat, va fent el joc al senyor Sánchez, entestat a voler fer creure que Catalunya serà el millor país del món si renega del que hem viscut els últims deu anys. Jo, personalment, ni oblit ni perdó. En descàrrec seu, entenc que poden al·legar que Junts també va ser culpable quan va deixar el país penjat, al govern a l’estacada, temo molt que per interessos sectaris, per inconfessable mesquinesa política.

I els Comuns? Enderiats en lluites intestines, exhibint egolatries miserables, que fan que ran cada procés electoral siguin més poqueta cosa, fent tentines vora la insignificança. Comuns, Sumar, Más no sé què... Una esquerra reduccionista, happy flower, fent numerets per batalletes menors, el que sigui per no reconèixer la més que pregona incapacitat per assolir veritables avenços socials...

La CUP? Un conglomerat instal·lat en el no, sense rumb definit, sense nord fa temps. Ineptes integrals tan bon punt surten de la política municipal que, honestament, crec que és l’única que saben fer. En general, només aquesta la fan amb solvència i credibilitat.

Fugint esperitat dels partits espanyolistes i de l’extrema dreta catalana (ripollesa), quealgú pot il·luminar a un esquerranós com jo, a l’hora de dipositar el seu vot a l’urna? Prioritzaré l’aspecte nacional, a les envistes de com el tema social fa nosa a tots els partits? Quedar-me a casa, no, resto convençut que l’abstenció sobretot fa el caldo gros al reaccionarisme. Votar doncs a la dreta catalana?

Tristament, si ningú em convenç del contrari, em sembla que acabaré optant per votar allà on a l’espanyolisme recalcitrant els fa més mal. Si em sento desenganyat de l’esquerra en general, no veig que em quedin gaire altres sortides honorables...