Em toca, sembla ser, escriure quatre ratlles per aquest setmanari. Vaig donant-hi volts sobre què escriure i què puc dir jo, pobre de mi, que els lectors no sapigueu. I fins i tot que ja n’esteu cansats de tant sentir-ho, sigui escoltant o llegint. La política de les darreres eleccions i la ressaca electoral. Seré molt concís: Espanya guanya i Catalunya perd. Tota la resta no serveix de res, només per emplenar diaris i programes de televisió.

Per garantir el benestar futur de Catalunya, és crucial impulsar un desenvolupament econòmic sostenible

Ara tenim el problema de l’extrema dreta a tot Europa i també al nostre país, és a dir, doble: a Europa i també a casa nostra. Anar explicant que pot ser terrible i que ho serà. Però mentrestant els encarregats d’explicar-ho, que són els partits polítics que votem, què fan? Al meu entendre res, al contrari: els hi van donant munició.

A banda d’aquests problemes, diguem-ne generals, per mi ara també el tema del turisme, sovint tinc la sensació que és l’ovella negra de l’economia. Si no m’equivoco, em sembla que a la capital de Catalunya és un problema, però, és clar, i parlo del que conec, quan els governs, sigui el de la Generalitat o les diferents administracions, facin les normes (que segur que seran mesures prohibitives) tinguin en compte que una cosa és Barcelona i una altra és, per exemple, la vall de Camprodon. Dic això perquè nosaltres no tenim on escollir, no podem escollir. Penso que està molt clar: o turisme o no tenim res. Per tant, és una qüestió de supervivència i al meu entendre quan es parla de supervivència no es poden fer invents estranys ni gaires prohibicions. Últimament, també, al nostre govern ho arreglen tot prohibint i prohibint i creant impostos nous o apujant els de sempre. Amb això sí que no es guanya ningú. Amb això som campions. I després quan hi ha eleccions i veuen els resultats, se sorprenen.
Per cert, per acabar. Us recordeu d’allò del català a Europa?