Un dels moments en els quals em torno a sentir com a casa, al meu Ripoll de la infantesa, és quan tinc l'oportunitat de passejar i comprar al mercat dels dissabtes. Per mi no és només una simple activitat comercial, sinó que em connecta de forma ben viva amb la història i el caràcter del meu poble.

Mentre camino entre les parades penso que trobo a faltar les converses animades que anys enrere podia sentir al centre del poble, el soroll de les persianes dels comerços aixecant-se, els productes frescos venuts, no només a mercat, sinó també a les botigues... El comerç era el cor i nucli de la vida quotidiana.

Ara per ara, queden uns quants botiguers heroics que resisteixen l'embat de la venda en línia massiva i que serveixen de garant del comerç al poble. El panorama és un xic descoratjador. La botiga, especialment en pobles com el nostre, té un rol crucial com a element socialitzador.

M'agrada veure com el mercat fa reviure aquella sensació de poble viu, com una metàfora de la resistència i continuïtat, però no n'hi ha prou

Sens dubte, la botiga tradicional és un lloc de trobada, de construcció de comunitat, de cohesió. Recordo perfectament com quan era petita, si un matí l'àvia o la mare no havien pogut anar a buscar el pa, des del forn es preocupaven per nosaltres.

L'acte comercial, doncs, no és una mera transacció econòmica. La conversa breu amb la persona que està darrere el taulell és, com deia, una manera de teixir una xarxa de persones que comparteixen converses sobre el seu dia a dia, sobre els esdeveniments del poble, i, fins i tot, aquesta xarxa pot esdevenir un espai de suport i ajuda mútua entre veïns.

En definitiva, les botigues són part de la construcció de lligams socials i centre neuràlgic de la vida comunitària: allò que ens dona sentiment de pertinença. Avui en dia, encara que el comerç hagi canviat, no podem desatendre la botiga tradicional perquè és fonamental per contribuir a mantenir la nostra identitat.

Retornant al mercat setmanal, que com deia en començar em connecta amb les arrels del poble, he de dir que la passejada és també agredolça. Al costat de les parades no paro de veure persianes i més persianes tancades. Quantes vivències compartides s'hi deuen haver quedat a dins. Encara avui, la vitalitat del mercat em recorda totes aquelles botigues que m'eren tan familiars i que a poc a poc han anat deixant d'existir. Ripoll s'apaga.

M'agrada veure com el mercat fa reviure aquella sensació de poble viu, com una metàfora de la resistència i continuïtat, però no n'hi ha prou. En un món globalitzat, les botigues de poble s'han de protegir i fer que continuïn essent un reducte d'allò que ens fa únics i especials com a poble; un mirall de la nostra memòria col·lectiva. És un record del que vam ser, i un reflex del qual podem tornar a ser si es porten a terme accions de revitalització comercial, destinada a turistes però també a convilatans.