Sense cap mena de dubte, la història local és essencial per preservar la identitat i la memòria de qualsevol societat. Conèixer les efemèrides, els convilatans il·lustres i les tradicions que ens defineixen permet entendre millor l'entorn, fomentar l'arrelament a la comarca, evitar que els joves marxin i donar valor al patrimoni cultural. Preservar la història local no és només un acte de memòria col·lectiva, sinó també una manera de fomentar el respecte pel patrimoni i d'entendre que les cultures, en tota la seva diversitat, ens enriqueixen. Parlar sobre el passat ens ajuda a entendre el present mitjançant la comprensió de processos històrics i socials.

Un altre aspecte important és que la història local fomenta la recerca i el debat sobre el passat, generant coneixement aplicable en camps com l'educació o el turisme cultural. La història local empodera les comunitats i permet mirar al futur amb una perspectiva estratègica.

Un exemple concret d'aquesta tasca de preservació i recerca és el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR). Des de la seva fundació el 1978, el CECR promou el coneixement i la divulgació de la cultura ripollesa i catalana. Amb uns 150 socis, organitza activitats com els Col·loquis d'Estudis Transpirinencs i publica regularment els Annals i els Ibix, que inclouen articles d'investigació sobre temes com la història, la literatura o el patrimoni natural de la comarca.

Preservar la història local no és només un acte de memòria col·lectiva, sinó també una manera de fomentar el respecte pel patrimoni i entendre que les cultures, en tota la seva diversitat, ens enriqueixen

Recentment, he tingut el privilegi d'encapçalar el CECR, on s'han impulsat diverses iniciatives. Entre aquestes, hi ha la continuïtat de projectes com La memòria de la darrera carlinada a la Muntanya Catalana, en col·laboració amb el Patronat d'Estudis Osonencs, i la publicació dels XIII Ibix, amb contribucions del darrer Col·loqui d'Estudis Transpirinencs. De cara al 2024, el CECR treballa en la publicació dels pròxims Annals, previstos per a la primavera del 2025. Aquestes accions contribueixen tant a preservar el patrimoni cultural com a fomentar la reflexió crítica i el debat sobre la història i el futur del Ripollès.

Entitats com el CECR són un exemple de com la recerca i la divulgació de la història local poden enriquir el teixit cultural i social, reforçar la identitat del Ripollès, incentivar l'intercanvi d'idees i promoure un compromís actiu amb el patrimoni cultural. Així, es garanteix que el llegat històric de la comarca es preservi per a les generacions futures.

Un dels reptes més grans que afronta el CECR és generar interès entre els joves perquè s'impliquin en la recerca i descobreixin el valor de la seva pròpia comarca. Una proposta de futur és la creació d'un premi de recerca destinat a alumnes de secundària, amb l'objectiu de fomentar la vocació investigadora entre els estudiants i assegurar la continuïtat de la tasca de recerca i preservació.

La propera fita del CECR són els Annals, una publicació oberta a la participació de tothom que desitgi contribuir-hi amb treballs de recerca sobre el Ripollès. Les propostes es poden presentar fins a finals de febrer. Esperem que ripollesos i ripolleses de totes les edats i procedències s'animin a participar-hi.

Recuperar la història local hauria de servir per unir esforços i veus diverses en la tasca de posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca, assegurant així el seu futur.