Quan estem a final o començament d'any s'acostuma a fer balanç. Permeteu-me la indigna llicència de fer-ne un.

Hi ha un element que crec que destaca en qualsevol intent de balanç social, polític i econòmic: la desigualtat social econòmica s'incrementa cada cop més.

Entenem com desigualtat social econòmica la diferència trobada en diverses mesures de benestar econòmic entre els individus d'un grup, entre els grups en una població, o entre països. La desigualtat econòmica a vegades és anomenada desigualtat d'ingressos, desigualtat de riquesa, bretxa de riquesa o bretxa entre rics i pobres.

Hi ha un element que resulta especialment evident i és que cada cop els més rics plantegen qüestions al debat social que crec són un clar intent de crear cortines de fum

La desigualtat social és un factor que cada cop més els experts analitzen. Es tracta d'un indicador que fixa la proporció de la renda total que capturen els segments de renda més alts, habitualment l'1 % i el 10 % de les famílies amb major renda.

La dada més preocupant és que l'1% més ric del planeta posseeix tanta riquesa com el 99% restant.

Per dir-ho clarament, la diferència de riquesa entre els més pobres i els més rics, cada cop és més abismal. Hi ha més injustícia social.

Ens hauria de preocupar aquest balanç, de manera molt clara i evident: L'agreujament d'aquesta situació provoca l'existència de ciutadans de primera i ciutadans de segona. Estem davant una mostra clara de manca de justícia social, terme que afecta l'exercici de la democràcia i generarà conflictes greus en el futur, sense cap dubte.

El factor de desigualtat és important, no només per la seva relació amb la cohesió i la justícia social, elements bàsics de l'estabilitat social, sinó també perquè la desigualtat econòmica no permet a la societat ser més eficient, amb gent més activa socialment i, per tant, que aporta molt més a un món millor.

En els darrers anys la proporció de renda en mans dels més pudents, s'ha convertit en un problema, no sols econòmic, sinó també polític, que afecta el sistema de govern democràtic i a la justícia social.

En general, atenint-nos a aquest indicador, els experts havien observat al món una reducció generalitzada de la desigualtat entre els anys 1940 i 1980 i un repunt posterior per a la majoria de països. Concretament a Espanya s'observa un increment de la desigualtat social econòmica a partir de 2012.

Un creixent desigualat social converteix a la nostra societat en menys justa i equitativa.

Als problemes econòmics que pateix cíclicament el sistema capitalista, de crisis econòmiques recurrents (la fal·làcia que el mercat es regula, sols la creuen els que volen enganyar a la gent), s'afegeix els efectes d'una creixent desproporció social econòmica.

Però a aquest defecte social econòmic hi ha un element que resulta especialment evident i és que cada cop els més rics plantegen qüestions al debat social que crec són un clar intent de crear cortines de fum.

Quan el problema és el creixent desigualat social, plantejar coses com el racisme, una demanda de major autoritarisme, bandejar el debat ecològic... crec que cal entendre-ho com un exercici de despistar al personal. Que es debatin temes secundaris, per tal que no s'ataqui una injusta distribució econòmica.

I en aquest treball resulta especialment preocupant com la incultura o la ignorància és el terreny on niuen cada cop més els interessos dels més rics.

A vegades tinc la sensació, que els que plantegen aquests debats són uns ignorants; però el meu sisè sentit em diu que són uns mentiders, uns interessants en sembrar elements que cada cop legitimin més el seu poder i emmascari qualsevol alternativa social, cultural i econòmica.

Hi ha altres maneres de créixer socialment i econòmicament.