El passat dissabte, dia 25 de gener del 2025, es va celebrar a l'Ajuntament de Tossa de Mar un acte d'homenatge Mario Zucchitello Gilioli (Carpi, Itàlia, 1937), un estudiós local establert a la vila marinera des del 1962, al que el consistori va concedir la primera Medalla d'Or del municipi.

Pot semblar un fet llunyà, però cal explicar que Mario Zucchitello, més enllà dels seus estudis sobre el caràcter mariner (pescadors, navegants, comerciants i pirates) de Tossa de Mar, ha abordat una temàtica que ens cal recordar: l'estreta relació del monestir de Santa Maria de Ripoll amb la vila de Tossa de Mar.

Un exemple és el treball Tossa. La formació d'una vila. El comte, l'abat i els tossencs (segles IX-XII) (Tossa, 1998). Zucchitello va salvar de la seva desaparició els papers dels Riera-Falguera, els batlles de sac i castlans que dirigien l'administració ripollesa de Tossa.

Resulta curiós observar com la relació de Ripoll amb Tossa de Mar va tardar uns anys a concretar-se, com va succeir també amb Gualter.

Tossa fou una donació testamentària matinera: El 20 de novembre del 966 els marmessors del comte Miró i de Barcelona-Girona, donen al monestir de Santa Maria de Ripoll la vila de Tossa, amb les esglésies de Sant Lionç i Sant Vicenç i el puig Pola. La vall de Tossa havia format part, fins aleshores, de la mateixa unitat administrativa que Llagostera.

La relació de Ripoll amb Tossa de Mar va tardar uns anys a concretar-se

Sembla que inicialment la senyoria del monestir de Ripoll sobre Tossa no fou exercida o prou respectada pels comtes: els anys 1096 i 1097, els comtes Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III confirmaven novament els drets ripollesos sobre Tossa, ratificats (16 de juliol de 1096) per una butlla del papa Urbà II.

Però no és sols aquest aspecte el que Mario Zucchitello ha fet recordar, ha estudiat i ha posat en evidència.

Més important és que l'any 1186 l'abat de Ripoll Ramon de Berga (1172-1206), el primer abat elegit fora del control del monestir de Sant Víctor de Marsella, concedia la carta de franquícies i poblament de Tossa i feia erigir el castell a l'indret anomenat Mont Guardí (Montis Guardini, actual Cap de Tossa).

Amb aquesta carta de poblament l'abat ripollès concedia als habitants de Tossa la facultat de construir cases dins i fora del recinte fortificat, el que explica la formació de la vila vella, i regulava les relacions de dependència amb el monestir. Malgrat que alliberava els tossencs dels mals usos, era molt rigorosa en l'exercici dels drets senyorials, sobretot pel que fa a la pesca, precisament la principal ocupació dels veïns.

Aviat començaren els conflictes derivats de la interpretació d'aquest punt. El juny de 1189 el rei Alfons el Cast ordena als vassalls de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i de tota la platja de la contrada que paguin al monestir de Ripoll els delmes i les lleudes de la pesca i de la caça que obtinguin dins del terme del castell de Tossa.

L'abat Ramon Descatllar, retornat de Grècia (va fugir i retornar pel port de Tossa?), a la mort (5 de gener de 1387) del rei Pere el Cerimoniós, amb qui s'havia enfrontat, restituït en el càrrec d'abat de Ripoll, segons l'abaciologi glossat de Ripoll: “Aedificavit... et in Tussiacastrum ("Va edificar... i el castell a Tossa").

Com es pot veure, unes relacions entre el monestir de Santa Maria de Ripoll i Tossa de Mar, que Mario Zucchitello va tenir molt d'interès a reconèixer i estudiar. La medalla concedida, doncs, en certa manera, ens concerneix als ripollesos.