Hi ha molts tipus de voluntariat. En alguns casos els voluntaris fins i tot es juguen la vida, sobretot els que treballen al mar rescatant immigrants que fugen de la misèria dels seus països amb pasteres o bé ajudant els ciutadans en països on les guerres i els enfrontaments són persistents, gairebé rutinaris.

Ara bé, fora d'aquests àmbits molt probablement la majoria dels lectors heu fet de voluntaris i no n'heu estat conscients. Són voluntaris els que són membres de les AFA a les escoles dels seus fills, els dirigents dels clubs esportius amateurs, els responsables d'entitats culturals, els qui dirigeixen els casals dels avis i munten i organitzen les diferents activitats que s'hi fan. També són voluntàries les persones que s'acosten a les residències geriàtriques per fer companyia als avis. Fins i tot hi ha voluntaris que ofereixen els seus coneixements professionals, informàtica, electricitat, fusteria a centres amb pocs recursos.

En poblacions més grans com ara Salt, on visc, o a Ripoll segurament també, hi ha personal voluntari per acompanyar els immigrants que han vingut a casa nostra per viure lluny de les guerres dels seus països i per poder-se guanyar la vida dignament.

Ja fa uns quatre anys que vaig decidir fer-me voluntari. Voluntari per la llengua perquè cada vegada més el català es va veient sobrepassat i, si no queda arraconat, en molts casos poc n'hi falta.

Algunes no saben ni llegir ni escriure, però volen aprendre la nostra llengua i per aprendre-la l'han d'escoltar.

Als immigrants, als que volen aprendre català, que són molts més dels que molta gent es pensa, els catalans no els hi posem gens fàcil perquè som els primers que quan els veiem amb un color de pell diferent o amb una vestimenta oriental ens dirigim a ells en castellà, els discriminem. Els neguem el dret que tenen a conèixer la nostra llengua, a entendre-la, a fer-la servir. Amb el temps a fer-se-la seva, com va fer la meva mare, l'Angústies quan amb sis anys va venir a Ribes procedent d'Almeria.

He llegit sovint a xarxes com molta gent que últimament s'ha afegit a la campanya “mantinc el català” queden sorpresos de la reacció dels immigrants d'arreu parlant i contestant, sovint, en un català gairebé perfecte.

El meu voluntariat consisteix a facilitar que els immigrants puguin practicar a l'hora de parlar en català. Hi participo a través de dues entitats diferents. Amb les dues parelles lingüístiques que m'han assignat des del Consorci de Normalització Lingüística de Salt, la Vanesa de Colòmbia i en Suleyman de Gàmbia i dels grups de conversa Vincles que pertanyen a Òmnium Cultural. En aquests grups, juntament amb una companya, l'Àngela, ens trobem amb diverses dones estrangeres, sobretot magribines, a l'escola la Farga de Salt.

Algunes no saben ni llegir ni escriure, però volen aprendre la nostra llengua i per aprendre-la l'han d'escoltar. Et sents gratament satisfet com a voluntari quan et diuen: Avui a la feina he parlat en català o bé avui he parlat català amb la caixera del súper. Perquè això passa, en podeu estar segurs. Sí que el més fàcil per als immigrants és fer servir el castellà per parlar entre ells, si són sud-americans. O bé fer servir l'àrab quan les dones magribines parlen entre elles. Però quan un català els parla en català la seva cara canvia, en positiu i, per tant, aquestes hores de voluntariat tenen un retorn gratificant. Ho dic per experiència.