Han passat gairebé dos anys des que Sílvia Orriols va assumir l'alcaldia de Ripoll, i si una cosa defineix la seva gestió és la manca d'un full de ruta clar. Per governar un municipi cal planificació, visió estratègica i capacitat per donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania. Malauradament, la realitat és que avancem a cops de titular i no a partir d'una agenda de govern seriosa.

Un exemple flagrant el trobem en la política urbanística, del qual n'és responsable el regidor Guillem Barranqueras. L'impuls urbanístic públic és inexistent i es gestiona en funció de les necessitats de la iniciativa privada, promovent modificacions de planejament sense coherència ni raó de ser, que responen poc a l'interès públic, per no dir gens, de manera que les necessitats de la gent queden en segon pla. Tot plegat, sense haver actualitzat encara el Pla Local d'Habitatge, eina fonamental per conèixer les necessitats reals de la població i establir prioritats d'accés a l'habitatge que contínuament reclamem. Mentrestant, els joves i moltes famílies tenen dificultats per trobar un pis digne i a un preu assequible, i la rehabilitació d'habitatges és gairebé inexistent.

Per governar un municipi cal planificació, visió estratègica i capacitat per donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania

La contradicció urbanística és evident: en lloc de treballar per rehabilitar el barri vell, recuperar antics espais industrials i desenvolupar espais ja urbanitzats amb una mirada d’urbanisme compacte i sostenible, es continua promovent un urbanisme expansionista que trinxa el nostre meravellós entorn natural i agrari. Mentre es parla de la necessitat de fer habitatge, es projecten cases que potser podran comprar el 10% de la població, oblidant completament la recuperació i construcció de pisos a preus justos i assequibles per al 90% restant de la població. Aquesta manca de coherència evidencia que una cosa és el relat polític i una altra ben diferent el que es treballa per atendre la realitat social de Ripoll.

Però la incoherència es fa més evident quan es contraposa el discurs amb els fets. El govern municipal ha sortit a celebrar que la Generalitat, a través de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, afronti el problema crònic dels embussos a l'entrada sud de Ripoll durant els caps de setmana. Com s'ha fet públic, s'ha presentat un projecte valorat en més de 7 milions d'euros per ampliar la capacitat de la C-17 amb un segon carril de baixada entre altres mesures per ordenar definitivament l'arribada a Ripoll i l'entrada a la comarca. Una gran notícia per a Ripoll. Ara bé, el mateix govern municipal que diu defensar i reivindica aquest projecte és el que fa uns mesos va aprovar la modificació del POUM al sector de Caselles Sud ocupant, precisament, l'espai on s'ha de construir aquest segon carril de descongestió. Caldria una mínima coherència entre les paraules i les accions, no es pot fer una cosa i la contrària tot alhora.

Tornar a posar Ripoll en el camí de la planificació, del treball estratègic i de les prioritats compartides no és opcional, és imprescindible. Governar no és cridar ni incendiar xarxes, és prendre decisions amb mirada llarga, pensant en les generacions futures, no només en els titulars del dia. I ara per ara, el que tenim és una administració local que es mou sense rumb, només donant resposta als interessos de qui ja ha saltat a la política nacional i utilitza el nostre poble per alçar el seu discurs.

Caldria reflexionar sobre tot plegat, perquè fa massa temps que Ripoll necessita estar al centre de les polítiques i no que els polítics l'utilitzin per ser ells el centre d'atenció. Menys propaganda i més projecte. Menys improvisació i més municipi. Menys Parlament i més Ajuntament.