Avui parlarem dels residus nuclears.

Som cada vegada més conscients que és necessari tractar i reciclar els residus al màxim possible. Fruit d'aquesta consciència sobre els residus i de la por que produeix tot allò que és radioactiu, quan unim les dues paraules apareix la terrorífica expressió “residus radioactius”.

Com a resposta a aquesta por, a aquesta preocupació pels residus radioactius, es pot afirmar que la seva gestió és la més estandarditzada i la més rigorosa de tots els residus que generem.

De residus nuclears n'hi ha de tres tipus: de molt baixa activitat, de baixa i mitjana activitat i d'alta activitat.

Els residus de molt baixa activitat provenen del desmantellament de les centrals nuclears i en menys de cinc anys deixen de ser radioactius.

Sí, estic convençut que l'energia nuclear salvarà el món dels efectes del canvi climàtic

Els residus radioactius de baixa i mitjana activitat solen ser utillatges, roba de treball, instrumental mèdic i altres materials, utilitzats en algunes indústries, hospitals, laboratoris d'investigació i instal·lacions nuclears. Aquests residus nuclears necessiten menys de trenta anys per reduir notablement la seva radioactivitat. Finalment, els residus d'alta activitat, la major part dels quals estan formats pels elements combustibles utilitzats en les centrals nuclears. Aquests residus necessiten més de trenta anys, en alguns casos milers d'anys, per reduir substancialment la seva radioactivitat.

Em centraré en la gestió d'aquests últims, els  residus radioactius d'alta activitat. Una part d'aquests residus es reciclen per ser reutilitzats de nou en els reactors nuclears. La resta s'emmagatzema temporalment, uns cinc anys, en una piscina situada a la mateixa central nuclear per refredar-los i perquè disminueixi la seva radioactivitat. Es dona la circumstància que l'aigua es un gran absorbent de calor, té una gran capacitat de blindatge de la radioactivitat, és transparent, per la qual cosa es poden visualitzar molt bé els elements del combustible usat, i es pot manipular molt fàcilment. Aquestes piscines acostumen a ser de formigó amb un revestiment intern d'acer inoxidable i són resistents als moviments sísmics. La seva fondària oscil.la entre els 11 i 13 metres, 4 per emmagatzemar-los, els 4 següents per a poder-los moure i els últims quatre són suficients per proporcionar el blindatge necessari.

Un cop han passat cinc anys a les piscines, hi ha dues possibilitats: Ubicar-los en un magatzem temporal individualitzat al costat de la mateixa central nuclear  o en un magatzem temporal centralitzat, instal.lació que conté els residus de diverses centrals nuclears. Aquests dos tipus de magatzems són el pas previ a la solució definitiva que consisteix en l'emmagatzemen geològic profund.

Els magatzems temporals individualitzats es basen en l'ús de contenidors per emmagatzemar-los en sec de manera que queden del tot confinats, sense cap possibilitat de reiniciar noves reaccions de fissió nuclear i permetent alhora evacuar  la calor produïda en el procés de pèrdua de radioactivitat.

Aquests contenidors són el resultat de l'experiència de dècades en centrals nuclears de diferents països i estan dissenyats per suportar el màxim terratrèmol possible. Estan pensats per funcionar entre seixanta i cent anys en funció del disseny. Com a referència cal explicar que els contenidors de combustible usat que es trobaven a Fukushima varen resistir sense cap dany tant el terratrèmol com el posterior tsunami. Va ser una prova involuntària de la seva resistència.

Pel que fa als magatzems temporals centralitzats, són instal.lacions provades i actualment en funcionament a països com Suïssa, Suècia, Alemanya, Regne Unit i Holanda. N'hi havia un de dissenyat per ubicar-lo a Espanya, concretament a la província de Conca, amb capacitat per a 6700 tones de residus durant un període de 60 anys, però l'any passat el Govern Espanyol el va descartar.

Finalment, els residus d'alta activitat, no reciclats, quan ja han passat per les piscines i per els magatzems temporals individualitzats o pels centralitzats es col.loquen en el que s'anomena “magatzem geològic profund”.

El que es pretén amb els magatzems geològics profunds és evitar passar a generacions futures la responsabilitat de la gestió dels residus radioactius que generem en l'actualitat. Un magatzem d'aquest tipus, un cop segellat, no necessita supervisió ni té despeses de gestió. Aquesta opció és considerada pel consens internacional com la més segura i viable per a la gestió final dels residus radioactius d'alta activitat i llarga vida,10.000 anys, i està basada en el concepte de barreres múltiples.

L'evidència científica ens diu que hi ha llocs al planeta que s'han mantingut inalterables durant no 10.000 anys, sinó milions d'anys. L'objectiu és disposar d'un sistema de barreres “tecnològiques i naturals” entre el residu que hem dipositat en aquest lloc i la biosfera, de manera que es garanteixi que els residus nuclears mai arribaran a l'exterior. Encara que 10.000 anys és, per exemple, l'edat de l'agricultura, és molt poc temps en termes geològics. Sense anar més lluny, el planeta Terra té al voltant de 4.500 milions d'anys.

Les barreres “naturals” són les del lloc on es decidirà situar el magatzem geològic profund;  formacions granítiques, argiloses, salines, a una fondària d'entre 250 i 1000 metres. Per tant, la interacció de l'home només hi serà a l'hora de seleccionar aquests llocs perquè conjuntament amb les barreres tecnològiques compleixin els requisits necessaris de protecció.

Els residus se situen en l'interior de càpsules fabricades a partir de metalls nobles i materials ceràmics; titani, aliatges de titani, acers inoxidables, acers amb baix contingut en carboni o coure.

Després d'haver analitzat en aquests quatre articles de la sèrie l'impacte que realment varen tenir els accidents nuclears de Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima, així com el tractament que es dona als residus nuclears d'alta activitat, espero haver contribuït a què tinguis una millor informació i coneixement sobre aquest tipus d'energia i que, com jo he fet, et situïs al costat dels qui la defensen, sabent que el risc zero no existeix, però pensant que és la millor alternativa els propers anys conjuntament amb les energies renovables per lluitar contra el canvi climàtic. Sí, estic convençut que l'energia nuclear salvarà el món dels efectes del canvi climàtic.

El darrer article d'aquesta sèrie, el cinquè, el dedicaré a explicar quin és l'estat de la tecnologia nuclear avui.