Fa uns dies que s'ha obert una recollida de signatura, “Defemsem Ulldeter/Sauvon UlldeTer”, per iniciativa de Claudi Guisset, president de l'associació Charles-Flahault (natura i medi ambient de la Catalunya del Nord), veí de Prats de Molló i fins fa dos anys conservador, durant trenta anys, de les reserves naturals de Mentet i de Pi. 

A Catalunya Nord s'ha obert un fort front contra el projecte de construir, per iniciativa de la Generalitat de Catalunya, un telecabina des de Setcases, al Pla de la Molina (1.250 m) fins a una altitud de 2.500 metres (les Marmotes) al peu del Pic de Bastiments.

Les entitats franceses Mountain Wilderness France 66, el Grup Pirinenc Excursionista Nord Català (GPRENC), l'associació Charles-Flahault, Bien Vivre en Pyrénées Catalanes, Viure bé al Vallespir, el Casal del Conflent, Phileobios, el Collectiu dels Brulls en defensa del territori agrícola, l'associació per a la preservació del patrimoni artístic i històric del Rosselló (ASPAHR)..., s'han pronunciat clarament contra el projecte.

El debat sobre Ulldeter té tot el sentit i no és pas menyspreable i cal incentivar-lo. No s'ha de tenir por d'enfrontar opinions

Catalunya Nord té tot el dret a pronunciar-se, ja que el projecte afecta facilitant molt l'accés als seus espais naturals protegits emblemàtics (Eina, Mantet, Pi i Prats de Molló).

A casa nostra, al Ripollès, també s'ha obert el debat i ja han existit posicionament, però sembla que, com és habitual, hi hagi recel a pronunciar-se. 

Al Ripollès s'ha format també un grup de contraris al projecte del telecabina, però sembla que amb sordina, almenys aquesta és la meva opinió.

El debat sobre Ulldeter té tot el sentit i no és pas menyspreable i cal incentivar-lo. No s'ha de tenir por d'enfrontar opinions. 

Estem davant un espai públic, que no és propietat de l'estació d'esquí, que té una concessió. I malgrat que per la seva situació jurídica es fora de l'àmbit del Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser (PNCTF), no hem d'oblidar que és un dels espais d'entrada a la zona protegida i que és una situació anòmala que no en formi part.

També resulta paradoxal que la iniciativa del telecabina hagi sortit quan fa molt poc que la Generalitat de Catalunya, mitjançant una empresa pública, s'encarrega del lloc esquiable.

Fins ara, mai ningú de la comarca havia manifestat o projectat una proposta tan ambiciosa. Una primera impressió és que estem davant un projecte que arriba catapultat.

Hi ha, per part dels promotors, el desig de reduir la petjada de carboni de l'estació, eliminant els grans espais d'aparcament que desvirtuen el paisatge del circ glacial.

Canviar el mode d'accés no crec que suposi reducció de la petjada de carboni, sols el trasllada. El projecte preveu transportar 16.000 persones al dia, 365 dies a l'any.

A Ulldeter s'hi ha escenificat una determinada manera d'entendre el desenvolupament d'un espai natural com a turisme. 

Quan el 1975 es va inaugurar l'estació d'esquí Vallter 2000, la més oriental del Pirineu (amb cotes entre 1.959 i 2.535 m alt), es va optar per un model, que té els seus valedors i detractors, però que ha donat uns determinats resultats econòmics i socials.

Alguns auguren que dintre de no gaire temps, Vallter serà poc sostenible i justificable per l'esclafament global i la manca de neu. Vallter viu molt de les capritxoses llevantades, afectat moltes vegades pel vent.

La Vall de Camprodon ha viscut d'aquesta realitat, que té els seus pros i contres, però que com a part més afectada, per a bé o per a mal, pel projecte del telecabina, ha de manifestar-se. 

Cal debatre sobre Ulldeter. El projecte de telecabina des del Pla de la Molina no és pas uns millora que no modifiqui res. Cal pensar en alternatives o continuar amb  un model que potser és ja inviable i amb poc futur.

No tinguem por de debatre i discutir.