El 12 d'octubre se celebrava el Dia de la Raça i, recordeu-ho, pocs dies després, el DOMUND, el Diumenge Mundial de les Missions, una diada per promoure l'esperit missioner (una persona d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una altra regió o món cultural.

Això del Dia de la Raça, seria millor no comentar-ho, ja que el concepte de raça o cultura superior, té mala fama, sobretot des del nazisme. Avui, però, alguns continuen amb aquest concepte o altres molt semblants.

El Dia de la Raça (12 d'octubre) es commemora l'arribada a Amèrica de Cristòfol Colom (1492). La celebració d'aquesta diada fou un invent (1914) de l'exministre espanyol Faustino Rodríguez-San Pedro (1833-1925), president aleshores de l'associació Unión Ibero-Americana. 

En conegut que aquesta celebració és molt criticada, ja que es commemora, entre altres, el domini, subordinació i eliminació dels pobles indígenes i les seves cultures. Als països de Sud-amèrica, evidentment, es commemora sota altres títols i valors. 

Encara hi ha gent que considera que la nostra civilització és superior a les altres

L'intent d'oferir assistència sanitària o desenvolupament econòmic que existia en la col·lecta del Domund, no era res més que un mitjà pel qual realment es volia, evangelitzat, oferir i imposar la cultura, educació i religió cristiana, per tal que fos assumida pel món cultural receptor.

Són dues celebracions (raça i missions), avui molt de baixa, encara que hi ha gent que suposo que considera acceptables i festius. Per això es demana que les dones no portin mocador al cap o vel i es concep que la faldilla curta és un vestit honorable per les dones. 

Encara hi ha gent que considera que la nostra civilització (que podem nomenar occidental, cristiana, blanca, anglosaxona...) és superior a les altres. 

Encara que al costat o davant hi hagi les civilitzacions hindú o xinesa, per exemple, amb molts anys d'existència i amb una quantitat d'integrants, adeptes o creients que supera amb molt la nostra raça, cultura o religió.

La superioritat cultural és un concepte defensiu. És poruc. No és més que un intent de defensar el teu món davant d'altres que arriben o et trobés durant la teva existència. 

Pot sonar com una idea molt etèria, però que és concretar amb fets i accions. Tenir idees racistes o supremacistes no és més que una posició fàcil i equivocada, és de porucs i covards.

El racisme no és més que una fòbia, una malaltia mental. Una por a l'altre, al desconegut. És totalment irracional i no genera cap posició positiva, sols ha estat font de conflictes socials. 

Les fòbies (a les aranyes, als ocells, a les serps...), davant moltes vegades el ridícul que provoquen, se les intenta bastir racionalment. Els que fan els que proclamen el racisme com a solució a problemes socials i econòmics, no fan més que racionalitzar pors, defugint els verdaders nuclis dels problemes (socials i econòmics, no racials) que tenim i patim.

En un món global com el que vivim avui, vulguem o no vulguin, amb interrelacions culturals i humanes imparables, el que cal no és la por, la resistència o l'actitud defensiva; sinó la convivència, sempre sota el dictat de la raó i de l'acord. Ús de la raó i de l'acord no vol dir, mai, claudicar, ni assimilar ni integrar (que són dos conceptes antagònics).

El Dia de la Raça i el Domund, coses que avui ens sonen casposes, avui tenen altres formulacions, igual de nocives i que no resisteixen cap formulació racional o lògica. No és convenient intentar bastir una societat sobre fòbies, supremacisme i imposicions.