Recentment, al XIV Col·loqui Internacional d'Estudis Transpirinencs, que es va celebrar el passat 27 de setembre a Camprodon, vaig tenir el goig de moderar una taula rodona que es va configurar com un espai de debat i anàlisi sobre els reptes i les oportunitats actuals dels territoris de muntanya. Aquesta sessió, emmarcada en l'àmbit 3 del col·loqui “Actualitat i perspectives de futur”, va ser organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR) i va reunir tres veus expertes que van aportar mirades estratègiques sobre el desenvolupament sostenible als Pirineus. Els ponents convidats van ser Joan Ganyet, Comissionat per a les Relacions Interpirinenques de la Generalitat de Catalunya; Amàlia Sanz, directora de l'IDAPA (Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran); i Marc González, coordinador de relleu agrari d'ARCA (Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya). 

Les intervencions es van situar en un context de transformació social, econòmica i ambiental accelerada. Els darrers anys, els territoris de muntanya han experimentat un (re)descobriment motivat per l'auge del turisme, la digitalització, el teletreball, i el desig de recuperar una relació més propera amb el territori. No obstant això, aquesta nova redescoberta conviu amb problemes estructurals com el despoblament, la fragilitat dels serveis públics, la crisi climàtica, la pèrdua de pes de l'activitat agrària i l'encariment de l'habitatge en moltes valls pirinenques.

La sessió es va obrir amb una reflexió sobre com els sistemes de producció i distribució han evolucionat en les darreres dècades

La sessió es va obrir amb una reflexió sobre com els sistemes de producció i distribució han evolucionat en les darreres dècades, aspecte que ha alterat les relacions amb el medi i les comunitats locals. La millora de les comunicacions ha afavorit la implantació de noves activitats econòmiques, però també ha contribuït a processos de turistificació i gentrificació. En aquest marc, les xarxes socials, el teletreball i les noves formes de mobilitat han estat determinants a l'hora de repensar i redefinir els usos del territori.

Joan Ganyet va centrar la seva intervenció en la importància de les relacions transfrontereres com a eina de desenvolupament regional. Va posar com a exemple el projecte del ferrocarril transpirinenc oriental, que va qualificar de una infraestructura clau, no només per a la mobilitat, sinó com a vector de cooperació i vertebració territorial. Sens dubte, la mobilitat és una condició imprescindible per al desenvolupament territorial. Ganyet també va subratllar la necessitat de millorar les comunicacions entre els dos vessants del Pirineu per facilitar la integració econòmica i cultural de les comunitats pirinenques, tot destacant el valor estratègic de l'eix transpirinenc en un escenari europeu més global.

Amàlia Sanz va exposar les línies de treball de l'IDAPA, centrades en la promoció d'un desenvolupament sostenible als territoris de muntanya. Va posar com a exemple diversos projectes d'àmbit local que combinen la revalorització del patrimoni, el suport a l'activitat agroalimentària i la captació de nova població. Com apuntava Sanz, l'èxit d'aquestes iniciatives rau en la seva capacitat de posar en xarxa els agents locals, generar arrelament i crear oportunitats laborals vinculades al territori. És, sens dubte, vital comptar amb models econòmics arrelats i resilients. També va fer èmfasi en la necessitat de repensar els instruments de planificació territorial per adaptar-los a les especificitats de la muntanya, tot destacant l'impacte positiu de la cooperació institucional i la participació ciutadana.

Marc González, al seu torn, va alertar sobre la situació de vulnerabilitat del sector agrari als Pirineus, tot posant la mirada en l'absència de relleu generacional, la dificultat d'accés a la terra i els obstacles burocràtics. Va assenyalar que el futur del sector agrari implica dignificar la professió pagesa, facilitar l'entrada de joves i garantir preus justos. La pagesia ha d'estar en un punt central de l'equació territorial. 

En definitiva, les aportacions dels ponents van enllaçar amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible:
• ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles): calen iniciatives que equilibrin el territori i garanteixin serveis bàsics.
• ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic): cal fomentar sectors locals amb alt valor afegit i l'arrelament territorial.
• ODS 13 (Acció climàtica): cal integrar estratègies d'adaptació al canvi climàtic, per exemple en els models productius. 
• ODS 17 (Aliances per als objectius): és necessari impulsar xarxes de col·laboració entre agents públics i privats.

En poques paraules, la taula rodona va posar de manifest la necessitat d'un canvi de mirada cap als territoris de muntanya. No només és imperatiu gestionar la precarietat o frenar el despoblament, sinó que cal reconèixer els actius locals i enfortir la cooperació institucional.