En els darrers anys, les alertes ambientals han deixat de ser advertiments per passar a ser realitats quotidianes. Els fenòmens meteorològics extrems, sigui la sequera o les grans inundacions, la pèrdua de biodiversitat, l'escalfament del mar o l'augment de problemes entre fauna salvatge i activitat humana són cada cop més presents.

Com a persona a qui li preocupa pensar en com deixarem el nostre entorn a les pròximes generacions, sovint em pregunto si realment som conscients de l'abast i la complexitat de les qüestions mediambientals. Aquesta reflexió neix d'una inquietud personal. Em preocupa profundament no saber-ne més, no tenir prou coneixement sobre les problemàtiques mediambientals del territori on vivim, ni prou eines per entendre què està passant exactament al nostre entorn més proper.

Ens preguntem, sovint, quin futur laboral els espera als nostres fills, però potser no ens aturem prou a pensar en quin paisatge, quina aigua i quins ecosistemes heretaran. De fet, aquest entorn és l'escenari vital on creixeran les següents generacions

Ens preguntem, sovint, quin futur laboral els espera als nostres fills, però potser no ens aturem prou a pensar en quin paisatge, quina aigua i quins ecosistemes heretaran. De fet, aquest entorn és l'escenari vital on creixeran les següents generacions.

Les problemàtiques són diverses. Com hem vist aquestes darreres setmanes, per exemple, l'augment descontrolat de poblacions com la del porc senglar genera impactes sobre l'agricultura, la seguretat viària i sobre la salut pública. Tot plegat no és fruit d'un únic factor, sinó, entre molts d'altres, del desequilibri dels ecosistemes i de l'abundància d'aliment en entorns humanitzats (no és normal que els porcs senglars es desplacin a àrees urbanes per alimentar-se). En la mateixa línia, els ecosistemes marins també pateixen la presència creixent de microplàstics i l'acumulació de contaminants químics. Tot i que s'apliquen mesures, calen estratègies a llarg termini i, sobretot, que hi hagi educació i coneixement ambiental suficient. Cal ser conscient que hi ha interdependència entre salut animal, humana i ambiental.

De l'equilibri mediambiental en depenen aspectes fonamentals com la producció d'aliments, la qualitat de l'aigua o la capacitat dels ecosistemes per resistir els impactes climàtics. Parlar de la salut ambiental global als infants i joves és clau. La natura no és només un decorat, sinó un sistema viu del qual depenem.

Davant d'aquest escenari, la informació existeix i és cada cop més accessible. Sigui com vulgui, el repte no és només conèixer les dades, sinó entendre-les i actuar. Com a famílies, tenim la responsabilitat de transmetre valors de respecte i compromís amb l'entorn, però, segurament, no estem prou preparats per fer-ho. És una gran notícia, per exemple, que a Osona neixin plataformes que posin al centre l'impacte dels episodis recurrents de contaminació en la salut de la població. En aquest cas, la mobilització ciutadana ha aconseguit fer evident la necessitat de mesures estructurals en un territori concret. I jo em pregunto, els ripollesos sabem quines són les problemàtiques ambientals del nostre entorn proper? En el meu cas, no sabria respondre i, certament, voldria tenir més informació.

I fruit d'aquesta desinformació general, en aquests darrers temps he començat a veure a la premsa conceptes com el de l'angoixa mediambiental. Aquesta angoixa, precisament, es perfila com una de les problemàtiques de futur d'infants i joves, que creixen amb una consciència cada vegada més clara dels límits del planeta però no tenen les eines per gestionar aquesta preocupació per l'entorn. Convertir aquesta preocupació en coneixement i acció compartida és important per tal que els joves puguin afrontar els reptes mediambientals que tenen al davant i com a famílies és important que intentem acompanyar-los en aquest camí.