Què entenem realment per saber? Aquesta és una pregunta aparentment senzilla, però profundament incòmoda. Contemporàniament —i encara més que en altres èpoques— el coneixement s'ha construït, legitimat i transmès principalment des de les universitats i institucions acadèmiques. Aquest fet, que sovint acceptem sense qüestionar, ha establert una jerarquia invisible: no tothom ha estat reconegut com a generador de coneixement.

Aquesta exclusió no és casual. Al llarg del temps, el saber acadèmic ha funcionat com un filtre que valida certes veus i en silencia d'altres. Coneixements arrelats en la tradició, en l'experiència quotidiana o en la cultura popular han estat sistemàticament relegats a un segon pla, considerats inferiors o poc fiables. I així, sense adonar-nos-en, hem contribuït a perpetuar una idea esbiaixada del que significa “saber”.

Per què continuem reproduint el discurs que associa el que és acadèmic amb allò veritable, objectiu i universal? És realment més vàlid un coneixement perquè ha estat produït dins d'una institució? O és, potser, una construcció social que respon a relacions de poder, sovint travessades per qüestions de classe, gènere i origen?

Allò que som avui no s'entén sense allò que vam ser

Vivim en una societat tecnològica, globalitzada i accelerada que, paradoxalment, sembla haver decidit desconnectar-se de la seva pròpia herència històrica. En la recerca constant de novetat i innovació, sovint menyspreem els sabers que ens han sostingut durant generacions. Oblidem que allò que som avui no s'entén sense allò que vam ser.

Així doncs, torno a preguntar: què és el saber?

El saber no pot ser únicament allò que es produeix en espais acadèmics, ni un conjunt de teories abstractes desvinculades de la realitat. El saber també és pràctica, és experiència, és transmissió oral. És el saber fer dels nostres avis i àvies, la manera com es cultiva la terra, com es cuina, com es cuida, com es viu en comunitat. És un coneixement sovint invisible, però profundament arrelat i essencial.

Reivindicar aquests sabers no implica rebutjar la universitat ni el coneixement científic, sinó ampliar la mirada. Es tracta de reconèixer que hi ha múltiples formes de saber, i que totes poden aportar valor. Només així podrem construir una societat més justa, més conscient i més connectada amb la seva pròpia diversitat. Potser, al final, el veritable saber no és aquell que s'imposa, sinó aquell que escolta.