Demolidor l'informe que la síndica de greuges de la Generalitat de Catalunya, Ester Jiménez Salinas, va donar a conèixer el passat dimecres, dia 18 de març, dient, amb molta contundència, el següent: "Tot el sistema en conjunt necessita una transformació profunda". Parlem del Govern de Catalunya, eh? O sigui, d'alguna manera, està donant la raó als ciutadans que fa molt de temps que, silenciosament, la majoria, passen de la política i no en volen ni sentir parlar. També als treballadors de la sanitat, de l'educació, del sector de la pagesia, la pesca, els autònoms. Els treballadors en general que veuen que els sindicats són totalment ninots pel govern de tron. Com s'ha vist ara clarament amb el tema de l'ensenyament. Per si algú tenia algun dubte, així ho he manifestat moltes vegades a la tertúlia des de fa 3 o 4 anys.

Està donant la raó als ciutadans que fa molt de temps que, silenciosament, la majoria, passen de la política i no en volen ni sentir parlar

L'única cosa que els importa són les sucoses subvencions que reben, dels diners de tots. Per cert, això també passa, cosa que no he entès mai, amb les diferents patronals. O sigui, fins i tot els empresaris xoquen del pot. I, és clar, 5 d'aquí, 10 d'allà i 15 de més enllà, després no hi ha diners per l'ensenyament, per la sanitat, etc. Per cert, reaccions sobre aquest informe per part dels partits polítics, dels sindicats o del govern, perdoneu si m'equivoco, jo no n'he escoltat ni llegit cap. I a la que diuen que és "la nostra", jo crec que és la d'aquest govern com mai havia sigut, la nostra TV3, passant-hi de puntetes no fos que fessin enfadar els membres de la corporació, la Corpo, que diuen els periodistes.

I la resta de mitjans de comunicació, personalment (també ho manifesto tot sovint), penso que els periodistes en general no ajuden gaire a l'interès general del país i a esclarir el comportament dels nostres polítics al capdavant de les nostres institucions. Els periodistes actuals s'han convertit en hooligans dels partits polítics, sobretot dels de l'Estat. A Catalunya no passa tant, però Déu-n'hi-do.

El problema de Catalunya el tenim en què la majoria dels mitjans, per no dir tots, depenen en gran manera de la quantitat de diners públics de totes les administracions, sobretot de diputacions i els diferents entramats de la Generalitat per subsistir. Estan lligats de peus i mans.

I han de parlar poc del que fan malament i molt d'alguna coseta que fan bé. I així, almenys, em trobo que no sé segur algunes coses que estan passant i que alguns han dit i asseguren que està passant. En posaré alguns exemples. Què se sap del tema de la DGAIA? Què sabem de la comissió d'investigació que es va crear? De les 400 cadires que té ERC, diuen alguns com a condició per votar el president Illa, que trobo que són moltes i no m'ho acabo de creure, no he sentit ningú que digui que això no és veritat. Un altre interrogant. De la quantitat d'assessors que tenen els diferents grups parlamentaris, que n'hi ha que fins i tot tenen més assessors que els escons que tenen.

En fi, personalment, tinc molts més dubtes. Però m'estic allargant molt i, a més, tinc la sensació que no me n'aclariran cap. Perquè els que haurien de fer-ho s'estan jugant el pa de cada dia. (també ho entenc). Per acabar, benvingut a la primavera.