L'any passat, ordenant papers familiars sobre la fàbrica de pastes de sopa que el meu avi patern, Josep Casadesús Clos, va posar en marxa a primers del segle passat, en vaig trobar un de l'any 1928. Era una factura del “Molí de cal Guixu”. A l'instant, em va venir a la memòria en Josep Palau Francàs i com, en alguna de les converses que havia tingut amb ell, m'havia explicat, amb orgull, que la seva família provenia de l'esmentat molí.

Aquest fet, que enguany es compliran els cent anys del seu naixement, així com la celebració, el 2025, dels 25 anys de la inauguració de l'edifici de l'Escola del Treball del Ripollès, que va servir per recordar la figura de l'Eduard Soler, m'han fet decidir a escriure un article per a rememorar en Josep Palau i Francàs. El considero un dels grans empresaris que ha tingut Ripoll i Catalunya.

A en Josep Palau el vaig conèixer quan jo era adolescent perquè una de les seves filles formava part de la nostra colla d'amics de l'època i, també, pel fet que durant un parell d'anys, a l'estiu, havia fet classes particulars a una altra de les seves filles.

Més endavant, aquesta relació va continuar, atesa la meva condició d'alcalde de Ripoll i de diputat al Parlament de Catalunya.

Crec que estaria bé que l’Ajuntament dediqués un espai emblemàtic de la Vila Comtal a recordar ciutadans de Ripoll que, en la seva trajectòria vital, han destacat significativament

Josep Palau era afable en el tracte, intel·ligent i inquiet. Quan parlaves amb ell, t'adonaves que era un home emprenedor, creatiu i pragmàtic, i que estava molt orgullós del grup d'empreses que havia creat amb el seu soci, l'Eduard Soler. Una persona amb qui era fàcil arribar a acords, com el que vam fer quan era alcalde de Ripoll, per permutar el que llavors era l'empresa Matrix, situada davant els Salesians, per uns terrenys a la zona de la Barricona, de propietat municipal, la qual cosa va permetre, d'una banda, l'ampliació, modernització i consolidació de l'empresa especialitzada en la fabricació de motlles d'alta precisió i, de l'altra, construir la nova biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

Les discrepàncies, que ben segur sempre existeixen entre socis a l'hora de prendre decisions de cap on cal orientar l'activitat d'un grup industrial, en especial si cadascun té el 50% de les accions, també varen aparèixer entre els dos socis els anys en què l'Eduard Soler es va plantejar crear una fundació privada sense ànim de lucre per gestionar la futura Escola del Treball del Ripollès, amb la particularitat que els patrons d'aquesta foren els que el fundador va escollir, perquè fossin els administradors dels seus béns per tal de fer possible tirar endavant els objectius fundacionals de l'Escola del Treball.

Puc afirmar, documentalment fins i tot, que durant aquests anys difícils l'actitud d'en Josep Palau va ser la de fer tot el possible per destensar, moderar i reconduir una situació complexa, evitant així que tingués un impacte negatiu en el grup d'empreses. La prova del nou que això va estar així és que, una vegada el patronat de la Fundació va vendre una part de les seves accions a la família Palau l'any 2002, el grup d'empreses S&P no ha parat de créixer. És líder mundial en el sector de la ventilació, té filials i centres de distribució a més de 100 països de tot el món i dona feina a més de 6.000 persones.

Sens dubte, són molts els factors que fan possible que un país progressi, vagi endavant, creï riquesa i benestar per als seus ciutadans. Però, per a mi, n'hi ha un que és molt més determinant que els altres: la quantitat i la qualitat dels seus emprenedors. Emprenedors que creguin en el capitalisme social, un model que combina el lliure mercat capitalista amb polítiques socials actives i que garanteix una competència justa i un estat del benestar fort. No hi ha millor política social que generar ocupació. En Josep Palau Francàs era un d'aquests empresaris.

Crec que estaria bé que l'Ajuntament dediqués un espai emblemàtic de la vila comtal a recordar ciutadans de Ripoll que, en la seva trajectòria vital, han destacat significativament en àmbits diversos: culturals, esportius, científics, socials, empresarials…. Per a mi, sense cap mena de dubte, en Josep Palau Francàs n'hauria de ser un d'ells.