“De pastor transhumant a tota una vida a Ribes Altes” és la biografia d'en Ramon Riu i la seva dona, la Maria Roma escrita a sis mans, tal com va dir l'autor del llibre, el ribetà Miquel Sitjar.

El tarannà d'en Ramon i la Maria ja feia preveure que el casal dels avis de Ribes de Freser s'ompliria de veïns, amics i familiars en la presentació d'aquest volum, però totes les previsions es van superar fins al punt que les cadires van justejar. Cap a 150 persones van seguir les explicacions, en primer lloc, de l'editor Josep Oliveras que va assegurar que des del primer moment que li va arribar la proposta “vaig creure que el llibre s'havia de publicar”.

L'autor Miquel Sitjar va explicar que la proposta de fer aquesta biografia havia sortit del mateix Ramon Riu i que el relat s'havia anat construint a base de la recerca de documentació, però, sobretot, de les hores de xerrades i converses que havien tingut tots tres a can Ramon de Ribes Altes. Per això l'autor va assegurar que “el llibre l'hem escrit a sis mans”.

També ens ajuda a conèixer el nom de cadascuna de les cases de Ribes Altes i les característiques dels seus camps i propietats

El llibre fa un recull de dates més rellevants sobre la història de la casa, inicialment coneguda com cal Noguer. Enumera els diferents propietaris des del 1559 fins al 1986 que és quan els protagonistes compren la casa, però ja llavors rebia el nom de Can Ramon. Aquest fet que porta l'autor a assegurar que el nom a la casa no li dona el seu propietari actual, sinó que ja el tenia. El volum inclou també les dades personals i familiars del matrimoni, dels seus amics. També ens ajuda a conèixer el nom de cadascuna de les cases de Ribes Altes i les característiques dels seus camps i propietats.

En Ramon va assegurar que ha estat pagès “per vocació. Vaig provar de treballar a la indústria, però no estava fet per mi”. Va indicar també que havia après molt del període que va fer la transhumància des de Ribes Altes a Ventalló, a l'Alt Empordà tot i que va ser poc temps.

Durant l'època que va exercir de polític com a regidor de l'ajuntament de Ribes o bé com a responsable de “La Hermandat Sindical de Labradores y Ganaderos” va explicar que no va tenir problemes greus per fer la seva feina i defensar els interessos dels pagesos tot i ser una època difícil a causa del règim franquista.

Per la seva banda en Miquel Sitjar va dir que, de tot plegat, el que més el va impactar va ser l'anècdota de quan en Ramon tenia 12 anys i va haver d'anar sol amb tren a Puigcerdà per resoldre un tema administratiu. “Llavors els trens anaven puntuals -va apuntar irònicament en Sitjar- i en Ramon va haver de pujar al tren sense bitllet per evitar que li escapés”. Al llibre explica que estava molt amoïnat pel que li podria dir el revisor. El fet és que en Ramon es va asseure al costat de rector de Ribes Mossèn Cels Duran i en veure l'angoixa del jove per viatjar sense bitllet li va donar el seu, sabent que el revisor, amb ell, com a membre de l'església no el sancionaria per no portar el tiquet del viatge.

El llibre inclou també en les seves últimes pàgines un recull de fotografies de la vida d'en Ramon i la Maria i de les activitats a pagès i també d'actes socials de Ribes Altes.

A la presentació en Ramon va fer una intervenció final per destacar el paper de la seva dona, la Maria, en la feina, no només de la casa, sinó també al camp i amb el bestiar. 

L'acte el va tancar l'alcaldessa de Ribes, Mònica Santjaume, que va indicar que el llibre del Ramon i la Maria era un element molt important per a tenir per escrit la memòria col·lectiva dels ribetans.

Un pica-pica per als assistents servit pels membres del casal dels avis de Ribes va servir per acomiadar l'acte.