El malbaratament alimentari són aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l’alimentació al llarg de tota la cadena alimentària. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen. A Catalunya, les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any, que és equivalent a uns 35 kg/persona. Estem perdent el valor que es donava als aliments en un passat i normalitzem el fet de llençar menjar. Hi ha diverses raons que expliquen el que estar passant, però és cert que hi ha factors socials i de mentalitat individual, que s’expliquen com a “cultura”, que afavoreixen el malbaratament, com, per exemple, el fet que no estigui ben vist aprofitar el menjar d’un àpat per a un altre, o el de posar més menjar del que poden ingerir els convidats, per “quedar bé”. S’hi afegeix també la pèrdua de la cultura culinària de generació en generació, així com algunes receptes que aprofiten les restes d’altres menjars.

Reduir el malbaratament és una responsabilitat social. Tots hem de fer els nostres deures. Els aliments constitueixen un recurs valuós que cal gestionar i consumir amb la màxima cura i responsabilitat. L’objectiu n’ha de ser aprofitar tota la capacitat nutritiva que poden oferir, al marge dels costums, convencions i hàbits socials de cada moment. Cap aliment, per tant, pot ser considerat un residu. El malbaratament és, això no obstant, un problema característic de les societats desenvolupades, i, dins d’aquestes, de les classes més benestants, que cada any ocasiona la pèrdua de milers de tones d’aliments.

Estem perdent el valor que es donava als aliments en un passat i normalitzem el fet de llençar menjar

Analitzar les característiques de la brossa domèstica i dels residus orgànics d’altres sectors permet conèixer-ne l’abast i aplicar-hi les propostes correctores oportunes. Algunes d’aquestes mesures passen per la formació dels treballadors que manipulen aliments; millorar la gestió de tots els productes alimentaris; campanyes de sensibilització dirigides als consumidors, comerços i restauració; auditories per diagnosticar i aconsellar canvis en comerços i restaurants, etc. La llei contra el malbaratament preveu l’obligació de tenir un pla per a tots els operadors de la cadena alimentària per gestionar-lo segons la destinació (donacions, transformació, alimentació animal, subproductes i residus), així com arribar a acords per donar els excedents a entitats socials.

Des de la Unió de Pagesos de Catalunya, amb la campanya a les escoles "Plat Net”, volem transmetre els valors i la importància de consumir productes locals i de proximitat, la importància de la seva producció i els costos econòmics, els beneficis mediambientals i el treball professional que generen. Difonent així la importància d’una alimentació sana i sostenible. A més, els tallers pràctics que formen part d’aquesta campanya, donen eines als infants, que poden aplicar al dia a dia, per reduir la quantitat de menjar que llencem en l’àmbit familiar.

Les nostres àvies o mares ens deien que amb el menjar no es jugava o que ens acabéssim tot el que teníem el plat. Ara, seran els nostres infants que ho faran. Els hi hem de fer cas!