Diumenge de Festa Major de Ripoll. Ja ens llevem amb una idea al cap: a la tarda ballem la Dansa dels Clavells. Van passant les hores i, sí, comencen a aparèixer alguns nervis. Arriba el migdia, agafem la roba i anem cap a l'Ajuntament a preparar-nos.

Em poso les mitges, els pantalons, la camisa i m'ajuden a posar-me la faixa. Ahir ja vaig deixar el nus de la corbata a punt per a no patir a última hora. Veig que queda bé. Em preparen la capa i hi pengen el clavell. Acabo de vestir-me amb l'armilla i l'americana. Finalment, la capa i el barret. Ja estic a punt; només falta que arribi l'hora de sortir.

En aquest moment em venen al cap els dos mesos d'assaig. Uns assajos on ens han explicat incansablement cada pas, cada detall i cada història, assegurant que el coneixement i l'essència de la dansa passin d'una generació a l'altra. Cal agrair la feina de totes les persones que se n'encarreguen, perquè amb paciència i entusiasme acullen els nous participants i ens animen a formar part d'aquesta tradició.

Veure joves implicar-se, aprendre i estimar aquesta tradició és la millor garantia de futur

Les noves incorporacions d'aquest any, gent jove i amb ganes, són clau per garantir la continuïtat de la dansa. Veure joves implicar-se, aprendre i estimar aquesta tradició és la millor garantia de futur. Jo aquest any ja no soc nou i, què voleu que us digui, entre els joves tampoc no m'hi compto gaire! 

Un cop fet el passant, un moment lluït i molt especial, es fa el silenci a la plaça. Quin silenci tan llarg esperant les primeres notes. La cobla comença i, amb ella, el “pla-punta-punta-pla” dona inici al ball. Els nervis ja són història: ara només queda gaudir de la música i dels passos, concentrats perquè tot surti bé. Aquest any, fins i tot, amb una sorpresa inesperada dels músics.

I la música s'acaba. Amb un esclat de satisfacció, saludem primer els companys balladors i després el públic. Quin goig. Quina sensació tan emocionant.

Aquesta salutació final és també una manera de retre homenatge a tots els qui ens han precedit ballant la dansa i han treballat perquè perduri. I, d'una manera molt especial, a tots aquells que van impulsar-ne la recuperació l'any 2003.

Sense tots ells i elles, avui això no seria possible.

Clavells, per molts anys!