En contra de tot el món, em defensaré en contra de tot el món, em defensaré! Soc l'últim home, i ho seré fins a la fi! Jo no em rendeixo!

Eugène Ionesco.

Aquestes són les últimes paraules del protagonista de l'obra d'Eugène Ionesco “Rinoceront”. Berenger representa l'home sol davant de la crescuda, com si fos una gran riada, del feixisme. L'autor, per antonomàsia, del teatre de l'absurd, reflecteix com potser, sense adonar-se'n, tothom es converteix en rinoceront.

En un món ple de rinoceronts desapareix el llenguatge. Silenci. Caos. Només hi ha esbufecs i envestides. I estigues alerta perquè si no esbufegues ni envesteixes, t'envestiran. Seguir la cadena humana dels que no es rendeixen és ser molt valent. 

Vam fer Festa major el dia de l'entrega dels premis literaris infantils i juvenils comarcals Joan Triadú a Ripoll. El refugi de la humanitat sempre ha estat dins la cultura i en tenim sort per no esdevenir rinoceronts. La meva enhorabona de tot cor als guanyadors i també a tots aquells que s'hi ha presentat. Els vostres relats són l'esperança. Però com transmetre el sentiment i l'emoció de la humanitat sense tergiversar-la? Sense manipulacions? Els drets humans, encara vigents, serien els fonaments... si més sovint es tinguessin en compte.

Els drets humans, encara vigents, serien els fonaments... si més sovint es tinguessin en compte

El conte guanyador dels alumnes de setze anys Dues Ribes i un sol pont és d'una alumna catalana i ripollesa, Malak. El silenci ensordidor dels alumnes quan es va llegir aquest conte encara em retruny les orelles. Diu: la meva llengua té dos sabors irreconciliables: la dolçor del te amb menta i la sal de la terra que m'acull. Diu: Com si viure aquí, créixer aquí no em donés el dret automàtic a sentir les paraules com a pròpies. Però llavors arriba divendres a la tarda, estic amb les meves amigues i parlem àrab, riem fort, i el món es torna bruscament fred. Noto com la gent al bus guarda l'aire. Ens miren de reüll, com si estiguéssim tramant un secret d'estat, com si cada síl·laba en àrab fos una invasió silenciosa que els recorda que ja no som els que els servim el cafè, sinó els que ocupem el seu espai. Diu: camino pel carrer sent un pont que tothom trepitja per anar d'una riba a l'altra, però que ningú es queda a mirar de prop. Aquesta noia no es rendeix, s'asseu al costat de la humanitat com el personatge de Ionesco. Quants serem a donar-li la mà?

Mercè Rodoreda va dir: El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. Mai no em cansaré de repetir-ho. Hi afegeixo que les llengües són el fonament de totes les cultures. Els colonitzadors van saber fer molt bé la colonització aniquilant llengües i cultures practicant l'assimilació. No, no ens convertiran en rinoceronts perquè som una colla que tenim curiositat per tastar la dolçor de totes les llengües, totes... la riquesa dels humans és la diferència. 

Visca la Festa Major literària de Ripoll.