Molts mitjans s'han encarregat de difondre que el lema de les vagues docents, que és quàdruple (més recursos, més sou, menys ràtios, menys burocràcia), era únicament econòmic. Però, de fet, les vagues es fan precisament per aconseguir millores laborals, normalment per condicions millors com més sou o menys hores o millors horaris. Aleshores els mestres no tindríem dret també a fer-ho només per aquest motiu?

Aquestes vagues i manifestacions ja no són només una qüestió laboral, sinó que s'han convertit en una qüestió de país

Evidentment que sí. Però encara es podria retreure que el sou ja és prou bo. I és cert que no és dels més baixos comparat amb la majoria dels treballadors (encara que siguem els més mal pagats de l'Estat amb la consellera amb el sou més alt), però està clar que si a les oposicions queden places buides i a les llistes falten substitucions, el sou potser no és suficient (s'ha perdut un 20% de poder adquisitiu), i que segurament les condicions laborals de càrrega tampoc hi deuen ajudar.

Ara bé, ja ha quedat demostrat després del rebuig al preacord, que aquest igualment no és el principal problema i clarament no és l'únic. I és que per això aquestes vagues i manifestacions ja no són només una qüestió laboral, sinó que s'han convertit en una qüestió de país. Perquè que els alumnes no estiguin ben atesos per sobrecàrrega de burocràcia i falta de recursos, no tinguin professors substituts en molts casos, estiguin a aules rostits de calor, amb barracons glaçats de fred... hauria de treure al carrer no només els professors, sinó també les famílies i tota la societat. I esperem que així sigui; per això, aquest diumenge 14 de juny tothom a Barcelona!