Aquest diumenge s'ha acabat la Patum de Berga, una festa reconeguda arreu del país pels seus elements tradicionals. Berga és un municipi que té una devoció per un esdeveniment (patrimoni de la humanitat des del 2005) que traspua els dies de Corpus i es viu tot l'any. La Patum és també un marxandatge que llueixen orgullosos els nens quan s'acosta la celebració, són elements del mobiliari urbà que la recorden, noms d'espais que prenen de referència les comparses... la Patum acaba sent un element identitari molt potent, que es viu des de petits a les escoles i genera sentiment de pertinença.

A Olot, tres quarts del mateix amb els Gegants, símbol i devoció i, per ells, innegables gegants més bonics de Catalunya i part de l'estranger. És un orgull ballar-los, veure'ls i també es viu tot l'any a l'espai públic i a les cases amb elements de joc en forma de gegants, samarretes i altre material. 

Ripoll no ha trobat (o no n'ha sabut encara) uns elements del patrimoni local que forgin la nostra identitat

I a mig camí de tot plegat hi ha Ripoll. A mig camí geogràficament, perquè la veritat és que Ripoll no ha trobat (o no n'ha sabut encara) uns elements del patrimoni local que forgin la nostra identitat: que expliquin a la resta que som i ens ho recordi a nosaltres. Tenim una riquesa d'elements tradicionals que no hem sabut explorar per generar aquest sentiment de pertinença. Per aconseguir-ho, el primer que caldria és un govern municipal que no estigui disposat a arribar al guerracivilisme local si això permet a la màxima autoritat mantenir una galdosa guingueta econòmica... i aquest requisit ja no es compleix. Cal un govern que vulgui que el poble sigui un poble, perquè estimar-te un poble també és estimar-te la seva gent i això no omple les butxaques de l'Emperadriu de l'odi i la divisió.

Aquesta passió pels elements del folklore local no passen per ciència infusa. Abans, a Olot es pagava a immigrants d'origen andalús perquè els fessin ballar i ara hi ha una llista d'espera de canalla per tal de poder-hi entrar. Les identitats s'impulsen i aquí cal preguntar-se quins elements pot explorar Ripoll. Han de ser les ovelles, fil conductor de Santa Teresa i la festa de la Llana amb el nostre passat ramader? En Guifré i la Guinedell? Ho ha de ser la Portalada i els seus elements per impulsar la seva candidatura a patrimoni de la humanitat? Els rius? El tèxtil? La metal·lúrgia? Amb aquesta llista ja queda clar que de potencial no en falta per trobar algun element que ens conglomeri a tots... amb el risc que voler una mica de tot sigui el més semblant a una mica de res.