Aquests dies hem celebrat Sant Patllari, la Festa Major de Camprodon, una de les primeres grans cites festives de l'estiu al Ripollès. Com cada any, els carrers s'han omplert de música, d'activitats, de trobades i de moments compartits. Però més enllà del programa i dels actes concrets, la Festa Major ens recorda una cosa molt important: la força que tenen els pobles quan són capaços de reunir-se al voltant de les seves tradicions.

Vivim en una societat que sovint ens empeny a buscar experiències lluny de casa. Ens sembla que allò que passa fora sempre és més interessant que allò que tenim a tocar. Tanmateix, les festes majors continuen demostrant que els moments més autèntics, els que ens connecten amb la nostra història i amb la nostra gent, sovint els trobem ben a prop. Per això crec que hauríem de recuperar amb més força el costum d'“anar de festa major”. No només de viure la nostra, sinó també de participar en les dels pobles veïns.

Recordo que, quan era una mica més jove -i tenia alguns cabells més que ara-, amb una colla d'amics ens vam proposar un repte ben senzill: seguir el recorregut de les festes majors de la comarca, des de Ripoll, passant per la nostra a Camprodon fins a Vilallonga de Ter o Campelles  que són de les darreres que es fan durant l'any.

Va ser una experiència extraordinària. Cada poble tenia la seva personalitat, les seves tradicions, la seva manera d'entendre la festa. Però al mateix temps tots compartíem una mateixa manera de viure i d'entendre el territori. Aquell any vam descobrir que les festes majors són molt més que concerts, balls o àpats populars; són punts de trobada que reforcen els vincles entre pobles i persones.

La festa major és, en definitiva, una reivindicació col·lectiva. És la manera que té una comunitat de dir que existeix, que manté viva la seva identitat i que vol continuar transmetent-la a les generacions futures. Per això són tan importants. No es tracta només de preservar unes tradicions per nostàlgia, sinó de mantenir espais de convivència que ens permeten continuar sent comunitat.

És especialment emocionant observar com pares i mares que anys enrere sortien amb els seus amics ara comparteixen aquests mateixos moments amb els seus fills

A Camprodon hem viscut una evolució molt significativa en aquest sentit. Recordo que durant la dècada dels anys vuitanta molta gent aprofitava la festa major per marxar de vacances. Per a moltes famílies aquells dies eren una oportunitat per sortir del poble. Amb el pas dels anys, però, aquesta tendència es va anar revertint. Gràcies a la feina de diferents equips de govern, d'entitats, de voluntaris i de moltes persones anònimes, es va aconseguir que la ciutadania, especialment els joves, es fes seva la festa. Es va entendre que la festa major només té sentit si la gent la viu, la participa i la sent com a pròpia.

Avui en podem veure els resultats. Els joves continuen sent protagonistes de moltes activitats, però la festa ha anat més enllà i s'ha convertit en un espai compartit per totes les generacions. És especialment emocionant observar com pares i mares que anys enrere sortien amb els seus amics ara comparteixen aquests mateixos moments amb els seus fills. Ho veiem a l'anada a la font, als concerts nocturns, als actes populars o simplement passejant pels carrers plens de gent. Aquesta convivència entre generacions és probablement una de les grans fortaleses de les nostres festes majors.

Les festes també tenen una funció social que sovint no valorem prou. En una època en què moltes relacions es desenvolupen a través de pantalles, les festes majors continuen oferint espais de trobada real. Ens permeten retrobar amics, veïns i familiars. Ens permeten parlar, compartir i sentir-nos part d'alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Són dies en què el poble es reconeix a si mateix.

Per això crec que hem de defensar les nostres festes majors amb convicció. Hem de defensar les nostres tradicions, els nostres costums i els valors que transmeten. No perquè siguin perfectes o perquè no hagin d'evolucionar, sinó perquè formen part del nostre patrimoni col·lectiu. Les festes canvien amb el temps, incorporen noves activitats i noves sensibilitats, però mantenen intacta la seva essència: reunir les persones al voltant d'una identitat compartida.

I aquesta defensa no s'ha de limitar només a la nostra festa major. També és saludable i enriquidor acostar-nos a les celebracions dels pobles veïns. Conèixer les seves tradicions és també una manera de conèixer millor la nostra comarca. No ens ha de fer cap vergonya anar al poble del costat a gaudir de la seva festa; al contrari, ens hauria d'omplir d'orgull. Les festes majors són un patrimoni compartit que ens uneix molt més del que sovint pensem.

Potser és hora de recuperar aquell esperit que molts vam viure de joves. Aquelles ganes de descobrir, de participar i de sentir-nos part d'una comunitat més àmplia. Perquè quan anem de festa major no només anem a passar-ho bé. També contribuïm a mantenir viu un llegat que hem rebut dels qui ens han precedit i que tenim la responsabilitat de transmetre als qui vindran després.

Per això, avui més que mai, crec que val la pena reivindicar-ho amb orgull: anem de festa major. Anem a celebrar els nostres pobles, la nostra gent i les nostres tradicions. Perquè defensar les festes majors és també una manera de defensar allò que som.