Hi ha moments a la història que marquen punts d'inflexió. L'actual clima de conflicte internacional i la tensió al voltant del petroli han tornat a posar en evidència fins a quin punt les nostres economies, tant empresarials com institucionals i familiars, continuen depenent d'un model energètic tant fràgil com volàtil. Al nostre país, la crisi del servei ferroviari ha deixat al descobert una altra realitat incòmoda: les dècades de falta de manteniment en una infraestructura clau com aquesta. A més, els episodis climàtics extrems ja no són una excepció puntual, sinó, malauradament, una nova normalitat que tensiona fins al límit els sistemes que ja eren vulnerables per manca d'inversió.

El Ripollès n'és un exemple clar. L'impacte ha estat especialment sever i, encara avui, no s'ha pogut recuperar del tot la normalitat del servei. Aquesta situació està generant perjudicis directes a la mobilitat, a l'activitat econòmica i a la cohesió territorial.

Tanmateix, enmig de la dificultat, s'obre una finestra d'oportunitat, amb la construcció del taller ferroviari a Ripoll. Parlem d'una inversió amb un impacte directe de prop de 40 llocs de treball i que suposarà un efecte tractor sobre el teixit empresarial del territori. Sobretot, però, és la palanca des d'on fer un salt de futur. Aquest nou equipament ha de permetre impulsar nova formació en l'àmbit ferroviari, des de formació contínua especialitzada fins a cicles reglats. Formar talent al territori, vinculat a una activitat real, és clau per generar oportunitats i arrelament vital a la ciutadania.

Necessitem professionals formats aquí; gent que conegui el territori, les seves condicions i, molt especialment, les seves necessitats

No és una quimera. La ubicació de Ripoll s'hi presta especialment. Estem en un tram de muntanya, recorregut pel traçat del Transpirinenc i amb la connexió amb el Cremallera de la Vall de Núria a tocar. Aquestes singularitats fan necessàries unes exigències tècniques de manteniment i operació molt superiors a altres línies del país. I precisament per això, necessitem professionals formats aquí; gent que conegui el territori, les seves condicions i, molt especialment, les seves necessitats. No podem dependre sempre de solucions externes per resoldre problemes que són propis, estructurals i recurrents. En definitiva, si volem un bon servei, l'hem de construir des del territori i la proximitat.

Anant més enllà, no es tracta només de construir futur, sinó també de dignificar el passat. És inacceptable l'estat del patrimoni ferroviari de Ripoll. La recuperació de les antigues cotxeres ha de ser una prioritat. Tenen el potencial per esdevenir un actiu cultural i turístic que reforci la identitat ferroviària de la vila amb l'exposició permanent de les locomotores avui en estat d'abandonament i degradació. Cal pensar l'espai en clau integral. La zona ferroviària de Ripoll, formada per l'estació de tren, l'estació de busos i el seu entorn immediat, necessita una transformació profunda. La integració d'aquests espais amb les antigues cotxeres pot generar un nou node de centralitat, amb espais d'espera dignes, serveis adequats i una oferta de restauració que avui és clarament insuficient. I encara més, l'edifici de l'Estació Nova ha de tenir usos complementaris que aportin valor al municipi, ja sigui com a allotjament temporal per a esportistes o com a residència d'estudiants, usos vinculats, precisament, a aquesta nova activitat ferroviària.

Ripoll té tots els elements per esdevenir un node ferroviari de referència en entorns de muntanya, però això no passarà sol. Cal visió, ambició i capacitat de fer projectes i liderar-ne l'execució. El nostre futur en l'àmbit ferroviari no ha de limitar-se a la qüestió de la mobilitat, sinó que s'ha de veure i sentir com una oportunitat per al desenvolupament econòmic, per a la cohesió territorial i per a la dignificació del país. Les bones oportunitats no s'esperen. S'aprofiten.