La millora del tren de Puigcerdà
Malgrat que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va anunciar el maig de 2013 que es plantejava el seu futur, els objectius i la forma de funcionar, hem continuat fent feina.
Divendres passat, en un dels sopars tradicionals de trobada, vam convidar al santjoaní Àlex Porta (veure el blog flamacanigo.blogspot.com.es), una persona que com usuària en els darrers temps s’ha anat involucrant en la temàtica del servei ferroviari de què “gaudim” al Ripollès, de connexió amb Barcelona.
Com es pot veure la nova etapa de la Plataforma El Ripollès existeix! continua centrada a impulsar una sensibilització a favor de les infrastructures de comunicació viària, ferroviària i telemàtiques del Ripollès i dels Pirineus.
Àlex Porta ens va explicar les iniciatives que han endegant un grup heterogeni d’usuaris de la línia fèrria, tant des del Ripollès com Osona, que s’han unit sota un nom molt explícit: Perquè no ens fotin el tren.
La constatació és que el servei és objectivament molt millorable. Hi ha alguns elements que semblen increïbles. Per exemple l’horari dels primers i darrers trens en cadascuna de les direccions té una falta de coherència i d’oportunitat molt clares.
Hi ha una reivindicació clara: Que el primer tren Ripoll-Barcelona torni a ser semidirecte, per donar un bon servei a les poblacions del nord d’Osona i del Ripollès.
És absolutament impresentable que el tren tardi entre 1 hora i 50 minuts i 2 hores a cobrir un trajecte d’entre 100 i 110 quilòmetres.
El ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà és una línia internacional que permet connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc, dos importants ciutats; i que malgrat la seva potencialitat s’amaga als possibles usuaris. En cap lloc informatiu dels trens espanyols i francesos apareix publicitada aquesta possibilitat.
Porta va explicar les propostes de millora d’infraestructura, del desdoblament de la via. Sembla que algunes actuacions de desdoblament, en llocs puntuals i fàcils, podria suposar una inversió de 60 milions d’euros, contra els 600 milions que suposa un desdoblament total de Barcelona a Ripoll.
Si hi ha aquesta alternativa factible, com és que no hi ha ja decisió i començats els treballs?
Estem davant una inversió que possibilitaria manifestament una millora del servei i les prestacions. Aquesta actuació suposaria una aposta clara i contundent, una proposta que permetria mirar el futur amb esperança, oferint noves possibilitats.
Estem molt clarament amb l’actuació d’Àlex Porta, davant un activisme que és molt necessari per tal d’anar avançant en una direcció que fa molt anys que es reivindica.
Cal que la lluita a favor del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà continuï i que amb l’esforç i reivindicació de tots, la millora (que ha existit!) segueixi la línia correcta, amb dos potes molt clares: Millora infraestructural i del servei.
Divendres passat, en un dels sopars tradicionals de trobada, vam convidar al santjoaní Àlex Porta (veure el blog flamacanigo.blogspot.com.es), una persona que com usuària en els darrers temps s’ha anat involucrant en la temàtica del servei ferroviari de què “gaudim” al Ripollès, de connexió amb Barcelona.
Com es pot veure la nova etapa de la Plataforma El Ripollès existeix! continua centrada a impulsar una sensibilització a favor de les infrastructures de comunicació viària, ferroviària i telemàtiques del Ripollès i dels Pirineus.
Àlex Porta ens va explicar les iniciatives que han endegant un grup heterogeni d’usuaris de la línia fèrria, tant des del Ripollès com Osona, que s’han unit sota un nom molt explícit: Perquè no ens fotin el tren.
La constatació és que el servei és objectivament molt millorable. Hi ha alguns elements que semblen increïbles. Per exemple l’horari dels primers i darrers trens en cadascuna de les direccions té una falta de coherència i d’oportunitat molt clares.
Hi ha una reivindicació clara: Que el primer tren Ripoll-Barcelona torni a ser semidirecte, per donar un bon servei a les poblacions del nord d’Osona i del Ripollès.
És absolutament impresentable que el tren tardi entre 1 hora i 50 minuts i 2 hores a cobrir un trajecte d’entre 100 i 110 quilòmetres.
El ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà és una línia internacional que permet connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc, dos importants ciutats; i que malgrat la seva potencialitat s’amaga als possibles usuaris. En cap lloc informatiu dels trens espanyols i francesos apareix publicitada aquesta possibilitat.
Porta va explicar les propostes de millora d’infraestructura, del desdoblament de la via. Sembla que algunes actuacions de desdoblament, en llocs puntuals i fàcils, podria suposar una inversió de 60 milions d’euros, contra els 600 milions que suposa un desdoblament total de Barcelona a Ripoll.
Si hi ha aquesta alternativa factible, com és que no hi ha ja decisió i començats els treballs?
Estem davant una inversió que possibilitaria manifestament una millora del servei i les prestacions. Aquesta actuació suposaria una aposta clara i contundent, una proposta que permetria mirar el futur amb esperança, oferint noves possibilitats.
Estem molt clarament amb l’actuació d’Àlex Porta, davant un activisme que és molt necessari per tal d’anar avançant en una direcció que fa molt anys que es reivindica.
Cal que la lluita a favor del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà continuï i que amb l’esforç i reivindicació de tots, la millora (que ha existit!) segueixi la línia correcta, amb dos potes molt clares: Millora infraestructural i del servei.