Ara que tinc… 600 números
600 números, que lluny queda l’emoció del primer tancament del nou Ripollès. Aquell dia el vàrem viure amb una intensitat especial, en el fons el vivíem des de feia molts dies redactors, director i consell de redacció. Feia molts mesos que hi treballàvem i faltaven molt poques hores perquè tanquéssim el primer número i l’adrenalina pujava per moments. Com reaccionaria la societat ripollesa?
Feia molts anys que aquesta mateixa societat ens empenyia perquè féssim un pas endavant; amb Ràdio Ripoll consolidada i amb Televisió del Ripollès aconseguint unes audiències fantàstiques, tot semblava indicar que aquest pas s’hauria de fer un dia o un altre, però quan quedaven poques hores encara hi havia molts dubtes.
Aquell dijous ens vàrem aixecar molt d’hora, després de dormir molt poc i carregats d’il·lusió vam veure el número 1 del nou El Ripollès. Ens sentíem orgullosos, però la felicitat encara va ser més gran quan aquell primer exemplar es va esgotar a tots els punts de venda el primer dia i en molt poques hores. Era veritat, la societat ripollesa reclamava un mitjà de comunicació en premsa escrita que parlés del Ripollès, des del Ripollès.
600 números més enllà, aquesta societat segueix creient en la idea de la importància del Ripollès i per això cada dijous el compren en el seu quiosc.
En aquest temps a la nostra comarca han canviat moltes coses, i les hem viscut totes a les planes del Ripollès, i sobretot hem sobreviscut a una crisi que a molts llocs s’ha endut els mitjans de comunicació. Els nostres, els de la nostra comarca, han resistit aquesta envestida i segueixen endavant dia rere dia.
Nosaltres venim d’una generació on el paper i l’àudio eren molt importants. Se’ns va dir que el vídeo mataria l’estrella de la ràdio, com deia aquella cançó dels 80, i la realitat és que la ràdio avui a Catalunya té una gran força com també la té a la nostra comarca. I aquesta ràdio comarcal conviu cada dia amb l’empenta que té Televisió del Ripollès, una de les que té més audiència diària de tot Catalunya.
També se’ns va dir que la premsa digital acabaria amb la premsa en paper. Nosaltres som del pensament que ambdues poden conviure perfectament perquè el plaer de llegir el diari en paper físic no es pot perdre, i l’augment de vendes d’aquest 2015 també ens dóna una mica la raó.
Però no ens podem quedar quiets, si vostè llegeix el nostre, el seu El Ripollès, cada setmana, s’haurà adonat que estem canviant, que hi ha més espai per la reflexió, per l’opinió, per les entrevistes i pels reportatges, i aquest canvi que hem iniciat des de fa mesos ens ha de portar a configurar un nou Ripollès que, sense perdre de vista perquè va néixer, evolucioni amb el temps.
Només evolucionant serem útils a la comarca que ens va fer néixer i per la que vàrem néixer fa 600 números.
Feia molts anys que aquesta mateixa societat ens empenyia perquè féssim un pas endavant; amb Ràdio Ripoll consolidada i amb Televisió del Ripollès aconseguint unes audiències fantàstiques, tot semblava indicar que aquest pas s’hauria de fer un dia o un altre, però quan quedaven poques hores encara hi havia molts dubtes.
Aquell dijous ens vàrem aixecar molt d’hora, després de dormir molt poc i carregats d’il·lusió vam veure el número 1 del nou El Ripollès. Ens sentíem orgullosos, però la felicitat encara va ser més gran quan aquell primer exemplar es va esgotar a tots els punts de venda el primer dia i en molt poques hores. Era veritat, la societat ripollesa reclamava un mitjà de comunicació en premsa escrita que parlés del Ripollès, des del Ripollès.
600 números més enllà, aquesta societat segueix creient en la idea de la importància del Ripollès i per això cada dijous el compren en el seu quiosc.
En aquest temps a la nostra comarca han canviat moltes coses, i les hem viscut totes a les planes del Ripollès, i sobretot hem sobreviscut a una crisi que a molts llocs s’ha endut els mitjans de comunicació. Els nostres, els de la nostra comarca, han resistit aquesta envestida i segueixen endavant dia rere dia.
Nosaltres venim d’una generació on el paper i l’àudio eren molt importants. Se’ns va dir que el vídeo mataria l’estrella de la ràdio, com deia aquella cançó dels 80, i la realitat és que la ràdio avui a Catalunya té una gran força com també la té a la nostra comarca. I aquesta ràdio comarcal conviu cada dia amb l’empenta que té Televisió del Ripollès, una de les que té més audiència diària de tot Catalunya.
També se’ns va dir que la premsa digital acabaria amb la premsa en paper. Nosaltres som del pensament que ambdues poden conviure perfectament perquè el plaer de llegir el diari en paper físic no es pot perdre, i l’augment de vendes d’aquest 2015 també ens dóna una mica la raó.
Però no ens podem quedar quiets, si vostè llegeix el nostre, el seu El Ripollès, cada setmana, s’haurà adonat que estem canviant, que hi ha més espai per la reflexió, per l’opinió, per les entrevistes i pels reportatges, i aquest canvi que hem iniciat des de fa mesos ens ha de portar a configurar un nou Ripollès que, sense perdre de vista perquè va néixer, evolucioni amb el temps.
Només evolucionant serem útils a la comarca que ens va fer néixer i per la que vàrem néixer fa 600 números.