Escric aquest petit text, en una setmana on s’ha fet públic que l’agència Standard & Poor’s no veu clar, que el Reino de España sigui el segon país del món (fa poc, els va avançar el petit estat de la Xina) en inversió i explotació d’alta velocitat ferroviària. Escric també, només una setmana després de conèixer que uns “pikolin” van paralitzar la xarxa ferroviària de rodalies de Barcelona, sembla que uns 230 trens amb retard o que no van sortir, perquè els amics del gestor de la infraestructura ferroviària no havien tancat una estació en desús. Escric aquestes ratlles després de saber que el 2015, any en què finia el pla Rodalies de Catalunya, l’estat ha invertit una mica més del 7% del pla que ell mateix va aprovar i havia d’executar durant el període 2008-2015. Per cert, el pla d’inversió de rodalies de la conubarció de Madrid s’ha executat el 100%, segons dades del mateix Ministerio. 

Escric aquest escrit reconeixent que la gran majoria de personal que treballa a l’estació de Ripoll, els interventors/es, conductors de trens són bellíssimes persones, que estan més “venudes” que un dècim de la loteria de Sort, i que en pateixen les conseqüències com els mateixos i pacients usuaris. Escric aquest escrit des del tren, on acostumem a fer una bona tertúlia, amb companys/es de tren de Sant Joan, Ripoll, Camprodon, Campdevànol, Queralbs... que utilitzem els nostres particulars TAV o TAP (Trens d’Alta Paciència). Escric reconeguent la gran feina que fa el col·lectiu d’usuaris “Perquè no ens fotin el tren”, que aquest gener van celebrar els tres anys de vida a l’estació de Torelló, i que ens recorden com és d’important mantenir i tenir una línia de tren que ajudi a molta gent com nosaltres, a poder viure al Ripollès, i treballar a una certa distància.