Una vegada, algú em va dir que en Vicenç Fisas impressionava, “feia respecte”, perquè era alt, per la seva planta.  Jo crec que no, que en Vicenç no em feia respecte per la seva alçada ni per la seva veu greu, sinó per molts altres motius.

Vaig tenir la sort de coincidir, conèixer i tractar el “senyor Fisas”, en Vicenç, de forma més intensa en el meu període a l’alcaldia de Sant Joan de les Abadesses. De fet, per ser més precís, m’hi vaig posar en contacte jo per demanar-li un cop de mà. L’any 2000 havíem aconseguit comprar a l’Agència Tributària Espanyola, l’edifici de la Colònia Espona. La Fundació Emma, que gestiona la residència geriàtrica, havia d’afrontar la redacció dels primers projectes per condicionar l’edifici perquè fos un recurs assistencial més per la gent de la vila. En el fons, buscàvem persones, institucions, empreses, que des de la responsabilitat social amb el nostre entorn ens ajudessin a posar al dia l’actual equipament. I a més a més contribuïssin al seu finançament i construir així una proposta per convèncer a les administracions que ens havien de cofinançar. Recordo aquella conversa, i moltes altres! De fet, era fàcil convèncer en Vicenç Fisas per col·laborar amb tot allò que portés el nom de Sant Joan. Era un enamorat del nostre poble. En recordava i hi associava molt bons moments. Exercia un “pansantjoanisme” que ja m’agradaria que tingués bona part de la població. De Sant Joan també en tenia el record de moments durs personals on, privat de poder veure i estar la seva dona Maria Rosa i els seus fills, molta gent del poble es va solidaritzar amb aquella dura i singular situació. Aquest retorn i gratitud al seu poble, em consta, que ha estat cap a diferents persones, institucions i actors de Sant Joan i comarca. Sempre a la callada. A través de la seva intercessió personal o a través de la Fundació Josep Moncusí (fundació, per cert, que porta el nom del seminarista assassinat durant la Guerra Civil al nostre municipi). Només a Sant Joan, haguera col·laborat amb l’Hotel i hostatgeria de Sant Antoni si el projecte s’hagués continuat, va col·laborar en la restauració de l’era d’en Serralta, en la cessió i urbanització de l’espai verd del final de la plana, va col·laborar en...

En la fase que el vaig poder conèixer, en Vicenç era una persona lliure. Lliure perquè la seva posició econòmica, i també intel·lectual, li permetia parlar amb tota llibertat, i amb mi, amb tota discrepància, de la seva visió de qüestions com la independència del país, el convenciment religiós, o fins i tot, les seves diferències amb Òmnium cultural, del qual en va ser soci (quasi fundador). Era una persona preocupada per les qüestions relacionades amb l’emprenedoria del país, amb l’economia, amb com havia aconseguit “reflotar” La Farga Lacambra convertint-la en una de les empreseses punteres en innovació i referents mundials amb l’aplicació del coure, preocupat per... per moltes coses. La darrera vegada que vaig ser a casa seva, em va donar la fotocòpia d’un article seu a la revista del Col·legi d’economistes, dels anys vuitanta, que desenvolupava la idea sobre millora dels procediments organitzacionals per ser competitius en un entorn que es presagiava cada vegada més global. 

En Vicenç Fisas impressionava perquè era alt? No. Perquè fins i tot en els darrers anys de la seva vida que ha hagut d’utilitzar una cadira per la seva mobilitat, en Vicenç seguia generant respecte. Impressionava perquè tenia conviccions. Frepava perquè les defensava amb arguments. No deixava indiferent perquè es comprometia amb allò que deia. M’ha agradat coneixe’l. M’ha impressionat coneixe’l.

Vicenç, nosaltres et seguirem cuidant el Santíssim Misteri, el monestir i sobretot Sant Joan. Sé que també hi seguiràs donant un cop de mà.

DEP