L’Alberg, 10 anys d’èxits
El 24 de març de 2006 Sant Joan de les Abadesses inaugurava un nou equipament: l’Alberg Municipal La Ruta del Ferro. Amb aquesta nova activitat l’antic magatzem ferroviari tornava a obrir les seves portes gairebé quaranta anys després de la clausura de la via de tren Barcelona – Sant Joan de les Abadesses i el barri de l’Estació intentava de recuperar l’activitat històricament viscuda.
L’Alberg de la Ruta del Ferro ha comportat un punt d’inflexió a l’activitat turística del nostre municipi, ja que va obrir les seves portes en un moment on el nombre de llits al centre del municipi havia minvat de forma considerable i requeria un nou espai de descans i allotjament. L’alberg es va concebre amb una finalitat concreta: 86 places i 18 habitacions amb capacitat de 4 a 9 persones, per acollir un turisme principalment juvenil i familiar que visités Sant Joan i que en poder pernoctar-hi permetés allargar els dies d’estada a la població, amb la connotació econòmica que aquest fet pot representar.
Els milers de persones que s’han allotjat a l’Alberg durant aquests deu anys - amb pics de més de 10.000 persones el 2008 - demostren l’èxit i la necessitat d’apostar per aquest equipament. I, malgrat que la crisi ha fet disminuir lleugerament el nombre de pernoctacions, cal lloar la proactivitat de l’equipament, de la seva direcció i dels seus treballadors a l’hora de realitzar i promoure activitats i intentar captar residents. L’adhesió als programes Vacances en Família i Família Intrèpida, el lideratge dels intercanvis juvenils amb xarxes d’albergs d’Europa, l’actuació com a centre BTT o els convenis amb estacions d’esquí de la comarca, en són alguns dels molts exemples. D’entre aquests, també cal destacar la seva voluntat social formant part del projecte solidari ONG Bicicletas sin fronteras, que va permetre contribuir-hi amb 450 euros i, al mateix temps, cal incidir amb la necessitat d’establir sinergies entre l’Alberg i el projecte Terra de Comtes i Abats, entenent que els productes turístics que ofereix el nostre municipi han de ser transversals i no poden funcionar autònomament i a l’esquena uns dels altres.
L’alberg municipal s’autogestiona de forma autònoma tot i dependre en l’àmbit pressupostari de l’Ajuntament, tancant en positiu pràcticament cada any amb una valoració mitjana de més que notable als principals cercadors d’allotjaments més utilitzats per Internet.
L’entorn de la Ruta del Ferro i el Carbó és un dels paratges més concorreguts de Sant Joan pels forans però sovint els passavolants no arriben a visitar al centre del municipi. Aquí, l’Alberg hi ha de tenir un paper catalitzador i, sobretot, cal estratègia política per tal que els forans que arriben a aquest barri descobreixin els encants del nostre poble i no en marxin sense haver-los visitat. Aquesta estratègia, juntament amb el paper que ha de tenir l’antiga estació de Toralles, com a equipament complementari del mateix Alberg, o l’enllaç de les Vies Verdes fins a la Vall de Camprodon i a la Garrotxa, per ampliar l’oferta cicloturística, són temàtiques en l’àmbit turístic que s’han de plantejar i intentar resoldre a curt i mitjà termini.
Deu anys després de la inauguració de l’Alberg, el centre del municipi comença a recuperar la presència de llits turístics. Hi ha un destacable nombre de cases rurals existents arreu i cal mencionar l’esforç d’altres iniciatives privades i públiques endegades que han obert als últims anys, com el Satori Bed&Breakfast o l’hotel rural de les Planes del Grau, o pretenen obrir a curt termini, com el nou Can Janpere o el complex hoteler de Sant Antoni, que de mica en mica va prenent forma. Queda molta feina per fer, però si volem esdevenir un municipi turístic, dins una comarca turística en la seva globalitat, hem de remar tots en la mateixa direcció. 10 anys d’èxit, per molts més!
L’Alberg de la Ruta del Ferro ha comportat un punt d’inflexió a l’activitat turística del nostre municipi, ja que va obrir les seves portes en un moment on el nombre de llits al centre del municipi havia minvat de forma considerable i requeria un nou espai de descans i allotjament. L’alberg es va concebre amb una finalitat concreta: 86 places i 18 habitacions amb capacitat de 4 a 9 persones, per acollir un turisme principalment juvenil i familiar que visités Sant Joan i que en poder pernoctar-hi permetés allargar els dies d’estada a la població, amb la connotació econòmica que aquest fet pot representar.
Els milers de persones que s’han allotjat a l’Alberg durant aquests deu anys - amb pics de més de 10.000 persones el 2008 - demostren l’èxit i la necessitat d’apostar per aquest equipament. I, malgrat que la crisi ha fet disminuir lleugerament el nombre de pernoctacions, cal lloar la proactivitat de l’equipament, de la seva direcció i dels seus treballadors a l’hora de realitzar i promoure activitats i intentar captar residents. L’adhesió als programes Vacances en Família i Família Intrèpida, el lideratge dels intercanvis juvenils amb xarxes d’albergs d’Europa, l’actuació com a centre BTT o els convenis amb estacions d’esquí de la comarca, en són alguns dels molts exemples. D’entre aquests, també cal destacar la seva voluntat social formant part del projecte solidari ONG Bicicletas sin fronteras, que va permetre contribuir-hi amb 450 euros i, al mateix temps, cal incidir amb la necessitat d’establir sinergies entre l’Alberg i el projecte Terra de Comtes i Abats, entenent que els productes turístics que ofereix el nostre municipi han de ser transversals i no poden funcionar autònomament i a l’esquena uns dels altres.
L’alberg municipal s’autogestiona de forma autònoma tot i dependre en l’àmbit pressupostari de l’Ajuntament, tancant en positiu pràcticament cada any amb una valoració mitjana de més que notable als principals cercadors d’allotjaments més utilitzats per Internet.
L’entorn de la Ruta del Ferro i el Carbó és un dels paratges més concorreguts de Sant Joan pels forans però sovint els passavolants no arriben a visitar al centre del municipi. Aquí, l’Alberg hi ha de tenir un paper catalitzador i, sobretot, cal estratègia política per tal que els forans que arriben a aquest barri descobreixin els encants del nostre poble i no en marxin sense haver-los visitat. Aquesta estratègia, juntament amb el paper que ha de tenir l’antiga estació de Toralles, com a equipament complementari del mateix Alberg, o l’enllaç de les Vies Verdes fins a la Vall de Camprodon i a la Garrotxa, per ampliar l’oferta cicloturística, són temàtiques en l’àmbit turístic que s’han de plantejar i intentar resoldre a curt i mitjà termini.
Deu anys després de la inauguració de l’Alberg, el centre del municipi comença a recuperar la presència de llits turístics. Hi ha un destacable nombre de cases rurals existents arreu i cal mencionar l’esforç d’altres iniciatives privades i públiques endegades que han obert als últims anys, com el Satori Bed&Breakfast o l’hotel rural de les Planes del Grau, o pretenen obrir a curt termini, com el nou Can Janpere o el complex hoteler de Sant Antoni, que de mica en mica va prenent forma. Queda molta feina per fer, però si volem esdevenir un municipi turístic, dins una comarca turística en la seva globalitat, hem de remar tots en la mateixa direcció. 10 anys d’èxit, per molts més!