Han passat 25 anys i encara el llegat continua present.

Encara avui es nota l’extraordinària influència que els Jocs Olímpics de Barcelona 92 varen donar al país, en tots els aspectes.

S’ha destacat la inversió en infraestructures, la millora en el món de l’esport i en altres diferents àmbits. És innegable que aquí va existir una gran millora, un salt endavant, un cop de força de gran nivell. Des de les comunicacions viàries i telemàtiques fins a millores substantives (clavegueram i tractament d’aigües) a les que no es dona visibilitat.

Mirant-ho amb esperit crític i analític, però, el més important i transcendent fou el canvi d’ànim col·lectiu.

D’un país i un paisanatge que sortia del franquisme i li costava d’entrar en el nou món. Tot ha estat diferent des d’aleshores. De nou ens varem obrir al món, estem en l’escenari i ens hem fet visibles.

L’empenta, tantes vegades demostrada històricament, del país, va donar una nova mostra de vitalitat. A vegades penso en algunes heroïcitats tècniques i organitzatives que semblaven impossibles. Vàrem demostrar que érem capaços de fer-ho bé, en temps i amb qualitat.

Es va obtenir el sentiment que es podien fer les coses correctament, amb visió de futur i sabent encaixar totes les peces, encara que n’hi haguessin de rebels. Quina diferència amb el passat i, també, en alguns temes, amb l’actualitat. No tot foren flors i violes, però el resultat fou francament positiu.

Barcelona va aparèixer de nou en l’univers de ciutats del món, amb una força que encara avui es manté, i potser, fins hi tot, engrandit. Catalunya, com tantes vegades s’ha dit, subsisteix gràcies a que existeix una ciutat que la vertebra i l’estructura. I el plantejament de Catalunya ciutat, un model que funciona i enforteix, va obtenir una major concreció.

L’optimisme, l’empenta demostrada i l’assoliment dels objectius estan molt segurament a la base d’alguns dels moviments actuals, de l’independentisme, per exemple. 

Tot ha estat diferent des de fa 25 anys!