Concebut a Ripoll, Ramon Boixadós Malé (Figueres, 1927-2017)
Encara que nascut a Figueres, a casa dels pares de la seva mare, el 1927, Ramon Boixadós Malé, que va morir el passat dissabte 12 d’agost de 2017 a la ciutat empordanesa, havia estat concebut a Ripoll, com ell mateix deia.
Ramon Boixadós era fill de dos mestres que exercien a Ripoll, en els anys previs a la proclamació de la República. Ramon Boixadós Mestre (1897-1983), el seu pare, havia estat mestre des de 1923 fins a 1933 a l’escola de la Fontviva, l’Escola Nacional Graduada.
Ramon Boixadós m’explicava que els seus pares vivien a Ripoll en un pis amb balcons, a la zona de l’estació. Mai va saber exactament on. Si algú ho sap, podem esmenar aquesta mancança biogràfica relacionada amb Ripoll.
Però la relació de Ramon Boixadós amb Ripoll té dos elements més. Durant els estudis de la carrera d’Enginyeria Industrial a Barcelona va ser company d’Eduard Soler, que per cert havia estat alumne del seu pare a Ripoll. I cal recordar que hi ha una plaça a la zona de la Caseta d’En Pigrau, entre Engordans i Caselles, que porta el nom de mestre Boixadós. Ramon Boixadós recordava molt bé l’homenatge que li varen tributar al seu pare els seus antics alumnes el 2 d’octubre de 1965.
La trajectòria professional pública de Ramon Boixadós té dues grans fites. El 1982 Ramon Boixadós fou nomenat pel ministre del primer govern del PSOE, Enrique Baron, com a president de RENFE, aleshores com ara, una mastodòntica empresa, deficitària, sense cap perspectiva de futur, que ell va començar a intentar remodelar i modernitzar. D’ell, per exemple, és el contracte-programa que determina periòdicament la gestió que cal fer d’aquest ens públic.
Durant la seva etapa com a president RENFE va ser quan es va prendre la decisió de suprimir la línia ferroviària de la costa de la ciutat de Barcelona, que havia estat la primera línia fèrria de la península el 1848, decisió que va quedar a mitges quan una part del consell d’administració, format encara per bastants militars, va decidir mantenir l’estació de França, ja que era l’única estació espanyola que permetia, per la seva proximitat al port, l’embarcament de tropes vingudes en ferrocarril.
L’altre gran repte que Ramon Boixadós va acceptar fou dirigir l’empresa pública Vila Olímpica (1985) i, posteriorment, dirigir la coordinació dels treballs de totes les obres olímpiques. Era l’home ideal per aquests treballs, tenia la confiança de tothom, no acceptava excuses i l’empenta, el rigor i el seny presidia sempre la seva feina.
Ramon Boixadós era un personatge, amb una personalitat i estil peculiar. Racionalista com ho són molts enginyers, home de conviccions fermes, que expressava sense embuts, era rigorós i metòdic, però també afectuós i irònic. El seu despatx, pulcre i auster, era sempre obert a tothom. Era un gran gestor, que amb trucada seva obria portes, forçava actituds i feia marxar les coses.
Un record a la seva família, a la seva filla Carme. Tots els que el vàrem conèixer sentim un buit.
Ramon Boixadós era fill de dos mestres que exercien a Ripoll, en els anys previs a la proclamació de la República. Ramon Boixadós Mestre (1897-1983), el seu pare, havia estat mestre des de 1923 fins a 1933 a l’escola de la Fontviva, l’Escola Nacional Graduada.
Ramon Boixadós m’explicava que els seus pares vivien a Ripoll en un pis amb balcons, a la zona de l’estació. Mai va saber exactament on. Si algú ho sap, podem esmenar aquesta mancança biogràfica relacionada amb Ripoll.
Però la relació de Ramon Boixadós amb Ripoll té dos elements més. Durant els estudis de la carrera d’Enginyeria Industrial a Barcelona va ser company d’Eduard Soler, que per cert havia estat alumne del seu pare a Ripoll. I cal recordar que hi ha una plaça a la zona de la Caseta d’En Pigrau, entre Engordans i Caselles, que porta el nom de mestre Boixadós. Ramon Boixadós recordava molt bé l’homenatge que li varen tributar al seu pare els seus antics alumnes el 2 d’octubre de 1965.
La trajectòria professional pública de Ramon Boixadós té dues grans fites. El 1982 Ramon Boixadós fou nomenat pel ministre del primer govern del PSOE, Enrique Baron, com a president de RENFE, aleshores com ara, una mastodòntica empresa, deficitària, sense cap perspectiva de futur, que ell va començar a intentar remodelar i modernitzar. D’ell, per exemple, és el contracte-programa que determina periòdicament la gestió que cal fer d’aquest ens públic.
Durant la seva etapa com a president RENFE va ser quan es va prendre la decisió de suprimir la línia ferroviària de la costa de la ciutat de Barcelona, que havia estat la primera línia fèrria de la península el 1848, decisió que va quedar a mitges quan una part del consell d’administració, format encara per bastants militars, va decidir mantenir l’estació de França, ja que era l’única estació espanyola que permetia, per la seva proximitat al port, l’embarcament de tropes vingudes en ferrocarril.
L’altre gran repte que Ramon Boixadós va acceptar fou dirigir l’empresa pública Vila Olímpica (1985) i, posteriorment, dirigir la coordinació dels treballs de totes les obres olímpiques. Era l’home ideal per aquests treballs, tenia la confiança de tothom, no acceptava excuses i l’empenta, el rigor i el seny presidia sempre la seva feina.
Ramon Boixadós era un personatge, amb una personalitat i estil peculiar. Racionalista com ho són molts enginyers, home de conviccions fermes, que expressava sense embuts, era rigorós i metòdic, però també afectuós i irònic. El seu despatx, pulcre i auster, era sempre obert a tothom. Era un gran gestor, que amb trucada seva obria portes, forçava actituds i feia marxar les coses.
Un record a la seva família, a la seva filla Carme. Tots els que el vàrem conèixer sentim un buit.