De la processionària i altres temes pagesos
Que els temes i preocupacions pageses no tenen gaire cabuda en el món i la situació actual, és una obvietat.
En tenim un cas en el tema de la processionària del pi, que des de fa mesos i anys ha proliferat per tots els boscos de la comarca, d’una manera descontrolada i perillosa.
La processionària del pi, que generalment es regulava naturalment mitjançant les baixes temperatures, que matava les colònies; a causa del canvi climàtic s’està expandint cap a més zones i amb major quantitat.
Ja fa bastants anys es va fer una campanya de fumigació aèria, que va donar resultats, encara que amb funestos danys col·laterals poc recomanables, com fou la quasi extinció dels esquirols.
La processionària no sols afecta greument al pi, provocant la defoliació de l’arbre, procés que pot esdevenir letal pels arbres joves; sinó que pot resultar una greu problema de salut per la pell per les persones. Qui ha patit alguna vegada una exposició a la processionària sap perfectament els efectes greus i dolorosos que poden provocar aquests insectes.
L‘any passat des de l’ADF Catllar Montgrony es va sol·licitar que es fes una actuació contra aquesta plaga, entrant en els plans de fumigació aèria que es desenvolupen a Catalunya, amb nous productes que no tenen ja afectacions negatives per altres animals.
La resposta oficial, des de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, fou que es miraria que en properes campanyes es pogués atendre la petició d’aplicar aquest tractament a la zona ripollesa.
Donada la situació al país, governada des de la immensa distància física i mental que hi ha entre Catalunya i Madrid, el més segur és que les bosses blanques dels pins continuïn sobrevivint i proliferant pels nostres boscos.
La realitat és que preocupacions com aquesta no esdevenen mai notícia i no entren quasi mai en les agendes dels polítics, de les informacions periodístiques i de la gent del carrer.
Que cada cop el món de la pagesia té menys importància i valor dins de la nostra societat i civilització és ben patent.
Al Ripollès tenim molt poca terra llaurada, sols 2.266 hectàrees, però una superfície de pastures permanents de 21.654 hectàrees (superfície total de la comarca: 95.660 hectàrees), que ja resulta menys negligible.
Hi tenim una població ramadera que supera la dels humans, amb 24.000 vaques i bous, unes 15.000 ovelles i cabres i 16.038 porcs. Per cert, les dades oficials de què disposem sobre aquest tema són de l’any 2009, o sigui molt antigues i poc fiables.
I com a cloenda, deixar dit que les dificultats que han representat els episodis de neu de les darreres setmanes en les municipis més pagesos, no han merescut cap comentari, ni han estat objecte de preocupació. Els pagesos i els ajuntaments pagesos de la comarca han fet el que han pogut, calladament, sense soroll i amb moltes dificultats.
Hem de tenir present que hi ha un món, el pagès, que té molt poca valoració, pes econòmic, gent ocupada,... però que és el que s’ocupa d’una gran part del territori on tots vivim.
En tenim un cas en el tema de la processionària del pi, que des de fa mesos i anys ha proliferat per tots els boscos de la comarca, d’una manera descontrolada i perillosa.
La processionària del pi, que generalment es regulava naturalment mitjançant les baixes temperatures, que matava les colònies; a causa del canvi climàtic s’està expandint cap a més zones i amb major quantitat.
Ja fa bastants anys es va fer una campanya de fumigació aèria, que va donar resultats, encara que amb funestos danys col·laterals poc recomanables, com fou la quasi extinció dels esquirols.
La processionària no sols afecta greument al pi, provocant la defoliació de l’arbre, procés que pot esdevenir letal pels arbres joves; sinó que pot resultar una greu problema de salut per la pell per les persones. Qui ha patit alguna vegada una exposició a la processionària sap perfectament els efectes greus i dolorosos que poden provocar aquests insectes.
L‘any passat des de l’ADF Catllar Montgrony es va sol·licitar que es fes una actuació contra aquesta plaga, entrant en els plans de fumigació aèria que es desenvolupen a Catalunya, amb nous productes que no tenen ja afectacions negatives per altres animals.
La resposta oficial, des de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, fou que es miraria que en properes campanyes es pogués atendre la petició d’aplicar aquest tractament a la zona ripollesa.
Donada la situació al país, governada des de la immensa distància física i mental que hi ha entre Catalunya i Madrid, el més segur és que les bosses blanques dels pins continuïn sobrevivint i proliferant pels nostres boscos.
La realitat és que preocupacions com aquesta no esdevenen mai notícia i no entren quasi mai en les agendes dels polítics, de les informacions periodístiques i de la gent del carrer.
Que cada cop el món de la pagesia té menys importància i valor dins de la nostra societat i civilització és ben patent.
Al Ripollès tenim molt poca terra llaurada, sols 2.266 hectàrees, però una superfície de pastures permanents de 21.654 hectàrees (superfície total de la comarca: 95.660 hectàrees), que ja resulta menys negligible.
Hi tenim una població ramadera que supera la dels humans, amb 24.000 vaques i bous, unes 15.000 ovelles i cabres i 16.038 porcs. Per cert, les dades oficials de què disposem sobre aquest tema són de l’any 2009, o sigui molt antigues i poc fiables.
I com a cloenda, deixar dit que les dificultats que han representat els episodis de neu de les darreres setmanes en les municipis més pagesos, no han merescut cap comentari, ni han estat objecte de preocupació. Els pagesos i els ajuntaments pagesos de la comarca han fet el que han pogut, calladament, sense soroll i amb moltes dificultats.
Hem de tenir present que hi ha un món, el pagès, que té molt poca valoració, pes econòmic, gent ocupada,... però que és el que s’ocupa d’una gran part del territori on tots vivim.