El passat dimecres, dia 20 de juny, es va presentar al Museu Nacional d’Arts de Catalunya, a Barcelona, el llibre Claustrum. Claustre medieval de Santa Maria de Ripoll, de Salvador Alimbau Marquès, Pere Beseran i Ramon, Jordi Camps i Sòria, Reinald González García, Antoni Llagostera Fernández i Concepció Peig Ginabreda, editat pel Centre d’Estudis Comarcal del Ripollès i patrocinat per Elèctrica Vaquer, en ocasió del 125è aniversari d’uns dels primers enllumenats públics elèctrics que es varen fer a Catalunya.

Pot semblar una notícia petita. No és pas així, en molts aspectes. I voldria argumentar-ho, centrant-me en alguns detalls, per fer-ho evident.

Hem col·locat el claustre de Ripoll dins del nivell que li pertoca

Tant el llibre Pantocràtor de Ripoll. Portada romànica del monestir de Santa Maria (2009) i aquest darrer, presentats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, són un reconeixement al lloc central que ocupa Ripoll dins de la història cultural medieval catalana i europea. Hi ha molts estudiosos que són conscients d’aquesta realitat i que actuen en conseqüència, fent de Ripoll objecte dels seus estudis i anàlisi.

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un referent a nivell internacional sobre romànic i monaquisme. Moltes vegades els mateixos ripollesos no som conscients d’aquesta realitat.

Que una entitat modesta com el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès hagi fet realitat dos llibres (2009 i 2018), dos grossos llibres de referència, a partir d’ara d’inexcusable menció sobre el tema, sobre el monestir de Ripoll, suposa una situació molt atípica. Obres d’aquesta magnitud, en altres llocs, són afavorits i patrocinats des d’instàncies oficials.

I que aquests llibres hagin estat patrocinats, el primer per l’Ajuntament de Ripoll i, el segon, per una empresa local, l’Elèctrica Vaquer, torna a ser una agradable anomalia, que cal destacar i lloar.

Ni el propietari de l’antic conjunt monàstic (el bisbat de Vic) ni la instància oficial encarregada de la seva conservació (Generalitat de Catalunya) han estat davant la iniciativa, malgrat que han col·laborat, sense cap dubte i com és la seva obligació.
Voldria fer un pas més, per evidenciar les peculiaritats dels fets.

Amb aquest llibre sobre el claustre de Ripoll, ens col·loquem com a un del pocs claustres monàstics europeus que tenen estudis globals i d’alt nivell.

A Europa, el claustre medieval millor estudiat és, sense cap mena de dubte, el de Sant Pere de Moissac, al sud de França. És quasi impossible competir amb l’estudi del professor nord-americà Meyer Schapiro, de 1931.

Però avui el claustre de Ripoll, gràcies a Claustrum. Claustre medieval de Santa Maria de Ripoll, té una anàlisi global i un estudi dels detalls, a l’alçada dels dedicats a Santo Domingo de Silos o Sant Miquel de Cuixà. Hem col·locat el claustre de Ripoll dins del nivell que li pertoca.

Per dir-ho de manera planera, els canvis i anàlisi fets al claustre de Ripoll per Jordi Camps i Pere Beseran, amb importants modificacions sobre la cronologia de construcció i l’examen dels seus capitells, estan a l’altura (perdoneu-me l’heretgia), que algunes informacions sobre avenços en el coneixement de certs enzims o molècules, que molt sovint son objecte de grans titulars a la premsa casolana i internacional.