Sempre més! Sempre

Aquests darrers dies hem vist com representants del sector turístic i gastronòmic ripollès avaluaven la situació d’ocupació en els primers mesos de l’estiu a la comarca. Els de Barcelona, avui mateix dimarts, avaluaven una baixa en l’ocupació hotelera del 10 per cent.

 

També és molt freqüent veure com els fabricants de cotxes anuncien baixes o altes en la venda de vehicles, segons va el mercat i la situació econòmica.

 

Durant uns anys, en les darreres llargues bonances econòmiques d’anys passats, la indústria automobilística era cridada a augmentar cada any els volums de venda de cotxes, i la quantitat de vehicles en circulació, malgrat que no existien augments en el mateix ordre en l’espai destinat al trànsit de vehicles de motor.

La proliferació de massa vegetal en els boscos de casa nostra és preocupant

 

 

 

 

La proliferació de massa vegetal en els boscos de casa nostra és preocupant, ja que aquest augment no va, ans el contrari, acompanyat d’una millora de la qualitat mediambiental del nostre món.

 

Són tres exemples, diversos, d’un plantejament, que potser neix d’una idea de progrés, però que té molt poc de lògic. I, fins i tot, és absolutament irracional.

 

Sempre més no vol dir un augment en nombre. Sempre més pot ser un plantejament correcte si l’avaluem i ens fixem en termes qualitatius. Sempre més, com a plantejament de superació, té el seu costat bo.

 

Però sempre més, en certs sentits quantitatius, en alguns aspectes, resulta insostenible mediambientalment i pot suposar un artifici inaguantable.

 

A més, aquesta manera de valorar, quantitativa, fàcil i gràficament clara d’avaluar, té la mala costum d’amagar altres aspectes, que també s’han d’analitzar, per obtenir una imatge clara de la realitat.

 

Un augment del turisme no significa pas que aquest visitant hagi produït més o menys benefici econòmic a la comarca o hagi quedat més o menys satisfet.

 

La proliferació de cotxes en les nostres ciutats i carreteres no fa pas millor el paisatge urbà i, potser, les nostres carreteres i carrers no estan preparades per atendre tant trànsit.

 

En el cas de la proliferació de matèria vegetal en els nostres boscos, després d’una llarga etapa de regressió vegetal, que ha durat segles, s’està produint en un marc de manca de control i de productivitat dels nostres boscos.

 

La tendència general en el decurs de la successió vegetal és a un augment de la complexitat vital i de la interactivitat entre els organismes d’un ecosistema. Però en el nostre cas, més que en l’augment de la diversitat i de guanys en l’autonomia del sistema, estem anant cap a un nou paradigma, el de la selva vegetal, totalment allunyada del bosc fortament antropitzat que ha caracteritzat la nostra realitat ambiental, en el nostre cas, des de l’època medieval, com a mínim.

 

No és lloable que la província de Girona, segons un informe del 2016, sigui una de les zones de Catalunya on ha crescut més la petjada humana. I més quan a Girona també s’han anat «naturalitzant» espais naturals, paradoxalment a causa de l’abandó de l’activitat agrària.

 

Seria bo que fóssim capaços, entre tots, de no simplificar tant la lectura de la realitat i no deixar-nos enganyar per falses visions (amagades darreres quantitats), que més que alegrar-nos ens haurien d’esverar. Una lectura més complexa de la realitat ens permetria una millor comprensió del que passa i del que hauria de ser el nostre objectiu, la felicitat humana.