On som?

Durant els últims anys hem assistit a uns intensos debats polaritzats en un obstinat nacionalisme espanyolista i anticatalà que ha fet créixer a Catalunya un independentisme emocional, molt visceral i allunyat de la crua realitat política que vivim. Posicionaments que han fet malveure qualsevol proposta intermèdia que aportés possibles solucions al greu conflicte en què ens trobem.

 

Però últimament he pogut llegir dos prestigiosos historiadors que donen idees progressistes per superar el greu enfrontament. Així, resumeixo a continuació diverses opinions ofertes per José Álvarez Junco, a ‘La Contra’ de La Vanguardia i per Joaquim Nadal en el seu llibre ‘Catalunya, mirall trencat’. 

 

Un obstinat nacionalisme espanyolista i anticatalà que ha fet créixer a Catalunya un independentisme emocional, molt visceral i allunyat de la crua realitat política

 

 

 

 

 

 

 

 

El primer comenta que: “La crisi Catalana als anys trenta, ens hauria costat mil morts. Avui som menys violents perquè els pobles aprenen, però els hi costa. Rajoy no sabia prendre decisions i va aplicar tard el 155, que era inevitable. Si s’hagués aplicat el 6 de setembre, ens haguéssim estalviat l’excés policial de l’1-O i hauria estat com el 9-N. Sobre l’independentisme, per més que et creguis independent, no ho ets fins que no et reconeixen altes països i en el cas català, és obvi que a la UE no hi ha cap interès de ningú a multiplicar estats. En especial França, que no te cap interès que li qüestionin la seva integritat a la Catalunya Nord. A Espanya, la transició va deixar per resoldre l’estructura territorial. Els va fer por optar pel federalisme, que era la solució, amb el Senat a Barcelona, que ha de ser cocapital d’Espanya i seu d’institucions estatals. Falta un Senat federal i organismes d’arbitratge, com el Constitucional, dels quals caldria eliminar l’actual partidisme. La nostra universitat és mediocre i no està a l’altura de la societat i la justícia encara pitjor, que cal reformar-la a fons. Hi ha polítics presos, però per motius polítics. Tornem a l’error de creure que es pot jugar amb foc sense cremar-se”.

 

En quant al llibre d’en Joaquim Nadal: ‘Catalunya mirall trencat’, és una proposta política valenta, per sortir del laberint. Parteix amb el relat de la seva experiència política: “He practicat l’autonomisme federalista. Vaig pensar després de la mort del dictador que una Espanya intel·ligent i reformista, no podia desaprofitar les oportunitats generades per la unitat del antifranquisme. I durant molt de temps he estat pensant que el destí de la socialdemocràcia moderna era acabar amb la dialèctica diabòlica de les dues Espanyes i apuntar solucions flexibles i plausibles a la qüestió catalana. En aquest terreny he tingut decepcions i he acabat repetint sovint que només hi ha una cosa més impossible que la independència de Catalunya, que és impossible l’Espanya Federal”. 

Joaquim Nadal ofereix 12 propostes per desencallar la situació, les quals resumeixo: “1.- L’Estat reconeix que va ser un error polític la repressió policial del dia 1 d’octubre. 2.- Les forces polítiques sobiranistes admeten que la consulta de l’1 d’octubre no va ser un referèndum homologable. 3.- Alliberament dels presos i supressió d’accions judicials. 4.- Renúncia sobiranista a la via unilateral. 5.- Restitució plena del Govern de la Generalitat. 6.- Els partits proposen un pacte d’estabilitat. 7.- Els governs i parlaments d’Espanya i Catalunya mantindran el model educatiu, el sanitari, el lingüístic i el de seguretat. 8.- Els Parlaments de Catalunya i d’Espanya acorden la restitució plena de l’Estatut referendat el 2006. 9.- Acord entre els governs que garanteixi el volum d’inversions anuals a Catalunya. 10.- Acord per definir una majoria suficient per desplegar bilateralment la consulta ciutadana a Catalunya. 11.- Llei de Claredat per donar cabuda a consultes sobre l’oferta espanyola i sobre la proposta catalana. 12.- Majoria qualificada, amb plenes garanties i observadors internacionals per a les consultes referendàries”.