Com ens en sortirem d’aquesta?

Els esdeveniments que s’estan produint actualment en el Procés Català, tenen uns components molt complexes, que ens poden complicar el curt i mitjà termini.

 

1.- Si en el moment d’acordar la Constitució Espanyola, els representants dels partits polítics i territoris de l’Estat, tots varen saber cedir per poder trobar un mínim comú denominador, que va fer avançar la Democràcia a Espanya, en el moment d’aprovar l’Estatut de Catalunya, el PP ja hi va anar en contra, no només en el moment de la seva aprovació a les Corts Generals, sinó també després d’haver estat referendat pel poble català, tot portant-lo al Tribunal Constitucional i que ‘inconstitucionalment’ el va retallar substancialment.

La majoria d’estats europeus han aconseguit reconèixer i respectar la diversitat nacional interior, amb bon diàleg i transparència

 

 

 

 

 

 

2.- Mentre a Espanya va governar el Partit Socialista o el Popular amb l’ajuda de partits catalans, hi va haver una coexistència que va anar fent créixer, amb harmonia i bona voluntat, les competències autònomes catalanes. Això es va torçar quan la política de recentralització, endegada per un PP amb majoria absoluta, va fer germinar en molts catalans, la il·lusió per una Catalunya independent, sense que la supèrbia d’aquell govern del PP volgués escoltar i per contra, amagant el cap sota l’ala, va deixar podrir la situació, tot passant la seva responsabilitat a l’estament judicial, hereu d’un estament judicial franquista que va retallar l’Estatut català.

 

3.- Aquest enfrontament entre el nacionalisme català i el nacionalisme espanyol, ha fet créixer en els dos bàndols la lluita per vèncer al contrincant per eliminació, pensant tots dos que ‘cuanto peor, mejor’ per guanyar la batalla i fer desaparèixer el contrari. Així en el bàndol català han crescut, la ‘CUP, Candidatura d’Unitat Popular’, ‘Arran, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista’, els ‘CDR, Comitès de defensa de la República’... disposats a radicalitzar les posicions més independentistes. En el bàndol espanyol, Ciutadans ha estat la força més votada en les últimes eleccions a Catalunya, i a l’Estat Espanyol, l’extrema dreta ha crescut extraordinàriament en les eleccions andaluses, aconseguint, junt amb PP i Ciutadans que governi, en aquella comunitat, la dreta més anticatalana.

 

4.- En la majoria d’estats europeus, molts d’ells amb problemes semblants al català, han aconseguit reconèixer i respectar la diversitat nacional interior, amb bon diàleg i transparència. Aquest fet fa que les recomanacions que donen són les de dir que és un problema intern, que cal negociar internament i amb bona voluntat, conjuntament i entre els propis afectats.

 

5.- Durant el temps de la confrontació, s’han produït fets que han enverinat fortament la situació: en el bàndol català, la desobediència a les normes pactades en la Constitució del 1978, es va produir per poder fer recular l’adversari de les posicions més immobilistes i recentralitzadores. Per contra, com hem apuntat més amunt, el Govern del PP s’enrocà en l’immobilisme constitucional, tot deixant podrir la situació i traspassant les seves responsabilitats polítiques a un Poder Judicial que, en cap cas es preveu que indulti o aminori substancialment les penes als presos polítics catalans.

 

Per aconseguir una sortida a aquesta crisi, dins d’una Europa governada pels Caps d’Estat membres, cal molta intel·ligència i bona voluntat que faci que els ciutadans de Catalunya puguin acceptar el posicionament d’un mínim comú denominador que pugui abastar al 75 o 80% de la població catalana. En contra de les polítiques fanàtiques, sempre s’ha dit que ‘és heroic que una persona pugui morir per tot un poble, però mai que tot un poble hagi de morir per una persona’.