Editorial

Dijous al vespre ningú es podia imaginar que la votació del pressupost de Ripoll tornaria a generar un rebombori a escala nacional. Segurament perquè ‘la innocència' continua marcant el relat mediàtic de la majoria dels regidors del consistori ripollès. Feia dies que els membres del PSC de Ripoll, tal com va avançar aquest mitjà, alertaven que el seu no seria un vot a favor dels pressupostos d'Aliança Catalana, amb qui tenen posicionaments diametralment oposats, però que tampoc volien repetir la situació que es va viure a principis de l'any passat.

En temps que el rellotge es compta pels segons que cadascú destinat a escoltar un discurs, en què els discursos són més abraonats per veure qui acapara dos minuts més a les xarxes socials, la memòria personal i política s'ha atrinxerat a l'hemicicle municipal fins a desencadenar on som ara.

Ara fa un any, mitjans d'arreu de Catalunya, que no deuen saber ni on és la plaça dels porcs, opinadors que de tot hi entenen i polítics que Ripoll els hi queda massa lluny, van decidir el present de la capital del Ripollès. Dies de molta tensió, de molta tensió mediàtica i sobretot d'una dicotomia que no es va resoldre als despatxos ripollesos, sinó a quilòmetres de la Portalada. Tot per acabar amb l'escenari d'uns pressupostos aprovats.

Precisament, aquesta ‘pèrdua de temps', com la va qualificar el mateix Enric Pérez va ser el que va determinar el vot socialista. Estalviar ‘un circ mediàtic', deia. Doncs, la vida que gira en rodó i ara l'espectacle mediàtic està a les files del PSC. Diuen que la política municipal és la que defensa els interessos municipals, però la piconadora del relat nacional ha sobrepassat els caps dels dos representants locals. De res ha valgut la seva defensa d'una abstenció amb una crítica dura a les polítiques i posicionaments d'Aliança. De res. Ens hem quedat, com passa moltes vegades, amb el titular i no amb el context ni les expilacions, que és, sense dubte, el que ajuda a entendre-ho tot.