Canvi de paradigma al sector de la restauració

Alguns empresaris exposen que cada cop és més complex trobar i fidelitzar el personal

per Laura Segur

Arreu

Canvi de paradigma al sector de la restauració
Canvi de paradigma al sector de la restauració

Des de la pandèmia el sector de la restauració està passant per un canvi de paradigma pel que respecta trobar, però sobretot, fidelitzar el treballador qualificat. Des de l’associació d’hostaleria del Ripollès, el seu president, en Fran Barroso, afirma que estem “en una època complexa, en què costa trobar gent qualificada”. Un dels motius, exposa: “Cada cop més es busca la conciliació familiar”. A nivell de sector, en alguns casos s’opta per un perfil familiar: “Sobretot en  les microempreses es tira més de la pròpia família”.

Incideix en què el doble torn “genera incompatibilitats familiars en molts casos i algunes de les conseqüències o solucions que es troben és haver de modificar la seva oferta”. En concret “fer menys i mantenir un servei més orgànic”. Una adaptació que ho permet la pròpia flexibilitat del sector, però que malgrat tot, dibuixa una realitat que preocupa no tant sols a nivell de comarca, sinó també succeeix a la Garrotxa, per exemple. Un fet que ho agreuja és l’estacionalitat que marca el volum de feina i la fidelització dels recursos humans.

En el cas de l’Hotel Restaurant la Coma de Setcases constaten aquest canvi en les demandes i necessitats dels treballador des de la pandèmia. “Hem hagut d’evolucionar al mateix temps que ho ha fet la societat”. Així ho afirma el seu responsable, en Xavier Rigat, qui exposa que actualment es valoren altres aspectes de la vida i han canviat les prioritats. Ells s’han adaptat amb una millora de condicions i facilitant el màxim possible la conciliació. “Abans treballar els caps de setmana i fer més hores no era problema”. I afegeix que en el seu cas ja fa temps que s’han adaptat a les peticions dels treballadors en aquest sentit i s’ha apostat per millorar les condicions del contracte. Consideren que aquest és un risc, ja que en el cas de Setcases, com succeeix també en altres punts del Ripollès, el seu servei és molt estacional, però “sí que és rentable a llarg termini”.

Ja a l’altra vall, a Pardines, hi ha el cas d’un negoci, una microempresa, que des del començament ha decidit no créixer més ni a nivell de serveis ni tampoc, per tanta, a nivell de personal. És el cas de l’Hostal Serra de Pardines, els nous responsables fa dos anys que hi estan al capdavant i han apostat des del principi per limitar el nombre de taules,  que sigui un servei esglaonat i fer un únic torn, així com oferir un horari continu al personal.  Disposen de 8 taules amb un màxim de 30 persones. Com a empresa, són 4 treballadors, en Marc Capdevila i la seva parella, els quals també es fan càrrec de l’hostal, i dues persones més al restaurant. Els propietaris són els que assumeixen bona part de les hores de feina i estan portant el servei de restauració al migdia i nit així com les habitacions. Ells no volen créixer perquè seguint aquest esquema de distribució del treball han trobat l’equilibri. “Hem apostat per oferir un horari continu i fer els treballadors partícips del projecte, perquè realment són el 50% de l’empresa, sobretot generar bon ambient de treball”.

Des de l’associació s’afirma que la solució a aquesta nova realitat passaria per “fer molta pedagogia i continuar apostant per la formació a l’Aula d’Hostaleria i el grau mig de l’Abat Oliba”. En conclusió, “cultivar la cultura de la gastronomia i restauració”.