El sector educatiu reivindica la manca de voluntat negociadora del Departament d’Educació i la necessitat de debatre sobre reclamacions que han estat sobre la taula des de fa anys.

• Què reivindiqueu des del sector educatiu?
Hem convocat una vaga de cinc dies, juntament amb la que ja hi havia convocada el 23 de març per la llengua. Això és causat per la manca de voluntat negociadora per part del Departament d’Educació. El que volem és negociar diversos aspectes que tenim sobre la taula i no hem tingut més remei que optar per aquesta mesura. Tot ha estat donat d’una manera impositiva sense poder-hi col·laborar i participar.

• Quines són les vostres reclamacions?
Tot és definit per la demanda de retallades des d’abans del 2008 i que podem dir que ja s’han quedat de manera estructural. Reclamem el 6% del PIB en Educació, que actualment no arriba al 3% i som dels països que estem a la cua de la Unió Europea. També el restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades, en el que no demanem treballar menys, sinó tenir més temps per a coordinar-nos i impulsar projectes amb l’equip docent. Un altre dels punts és la reducció de les ràtios per oferir una atenció més individualitzada als alumnes, la conversió dels terços a mitja jornada, el retorn del caràcter lectiu de les dues hores de reducció de la jornada de les persones de més de 55 anys, l’increment de personal d’atenció directa a l’alumnat i recuperació del poder adquisitiu. També volem la retirada del decret de plantilles, que no fa més que privatitzar l’escola pública i una FP pública i de qualitat.

• Per què fer-ho ara?
El canvi en el calendari ha estat el detonant per creure que ara és moment de posar totes aquestes reivindicacions sobre la taula. Les reclamacions també són causades per les formes. Creiem que la manera com s’ha fet tot no és la convenient i la correcta per mantenir un diàleg i una cooperació, que és la que hem de mantenir amb el Departament d’Educació. En el tema del calendari hi ha molts agents implicats, i que no se’ns tingui en compte ens ha semblat un despropòsit per part del departament.

• Per això també demaneu la dimissió del conseller Josep González-Cambray? Sí, veiem que és un conseller que cada dia practica més l’hermetisme i no volem treballar d’aquesta manera.

 

• Per què esteu en contra del canvi en el calendari del curs escolar?
Quan hi ha un canvi d’aquesta magnitud amb el qual ens volem emmirallar amb Europa, primer de tot hem de mirar quins recursos té Europa i que no tenim nosaltres. Si es vol garantir una conciliació familiar i labora, que l’objectiu és aquest, s’han de garantir recursos que dotin a totes les famílies per no crear una segregació més gran de la que tenim ara i perquè els alumnes puguin tenir unes extraescolars gratuïtes i de qualitat. A banda d’això hem de tenir pressupost per a poder fer front a totes aquestes despeses. També hem de tenir present que, en moltes ocasions, la plantilla de docents no està disponible el dia 1 de setembre, cosa que fa que amb tan poc temps de marge la dificultat per preparar el curs sigui elevada. Tot això genera un canvi social tan gran que començar per l’escola és, segurament, començar la casa per la teulada.

• Quina opinió en teniu de les crítiques rebudes?
A nosaltres el que ens sap més greu és que s’hagi posat el calendari com a únic eix per a la mobilització, perquè això no és així. Tenim sobre la taula un seguit de temes que treuen fum, que a més a més ens els han deixat anar de cop i sense gairebé temps de reacció. El canvi en el calendari escolar és una de les reclamacions, evidentment per les formes com s’ha fet i el seu contingut, però no és el motiu principal pel qual fem vaga, i això ha de quedar molt clar. No tenir en compte els agents educatius i tots els factors que intervenen en qualsevol decisió d’aquestes magnituds, és molt trist.

• En quin punt estan les negociacions amb el departament?
Aquesta setmana hi havia convocada una mesa per aprovar aquest punt sobre el calendari i no ens hi vam presentar perquè creiem que s’ha de negociar.

• Com es desenvoluparà la vaga?
Tenim cinc dies de vaga convocats mirant de no agafar caps de setmana, lligats a la vaga ja convocada el dia 23 de març per la llengua. També hi ha d’haver una conscienciació per part de les famílies.

És feina nostra creure que és necessari que el col·lectiu faci la vaga i poder reivindicar els nostres drets

però, per altra banda, hem de prendre consciència que les famílies hi tenen molt a dir. S’han establert serveis mínims i encara s’estan acabant de determinar com i on es faran les concentracions previstes arreu del territori.

• Com descriuries la situació del sector educatiu a Catalunya?
Jo penso que som un sector força menystingut perquè realment només es veu una part del que fem els docents i es fa una mala lectura de les nostres lluites o reivindicacions. Fa uns dies vaig anar a veure una obra de teatre que deia que allà on va el mestre, va l’escola, i això ens defineix molt. Menystenir el col·lectiu és menystenir una professió que és vocacional i que és agraïda. Si l’escola ha funcionat durant aquests dos anys de pandèmia, ha estat gràcies als docents, que a més han fet una feina burocràtica ingent, a més de l’ensenyament. En qualsevol cas el que necessitem és poder respirar, tornar a la normalitat i tenir a tots els nostres alumnes dins l’aula. A partir d’aquí serà el moment de parlar de tots els canvis que puguin venir.

• Com valoreu l’obertura d’escoles rurals?
Sempre que es proposa la reobertura d’una escola, això genera llocs de treball. Per tant, això proporciona qualitat a la zona i és molt positiu que es puguin reobrir els centres. Entenem que a les escoles rurals hi ha pocs alumnes, i això permet oferir una atenció individualitzada d’un nivell extraordinari, en el qual tothom voldria treballar, perquè pots treballar molt bé i atendre a l’alumne amb totes les seves necessitats.