La caça sempre ha estat una afició polèmica, sobretot en els últims temps. És una tradició bastant arrelada al nostre país, però que amb el pas del temps ha anat perdent adeptes, per la falta de relleu i les constants traves que posen des de l’administració, sobretot pel que fa a permisos i burocràcia. El Ripollès és una de les zones amb més caçadors, que són els encarregats de controlar la població de senglars i cabirols, dues espècies que han proliferat més del compte en els darrers anys. Dins els diferents grups de caça de la comarca, hi ha joves que mantenen viva l’esperança del sector i que tenen clar que la caça va molt més enllà de matar animals. «La caça, al cap i a la fi, és una gestió. Tant per controlar les espècies com per protegir-nos dels perills que se’n deriven, com poden ser accidents de trànsit o malalties, com la pesta porcina de Barcelona, que afecta porcs de granja. La gent es pensa que la caça és anar a matar animals i ja està, no estan al cas de totes les altres circumstàncies, com per exemple la gran tasca que fem cuidant el medi ambient», detalla Arnau Aroca, caçador de la colla de Sant Pau de Segúries.

Fins que no fan 18 anys, els caçadors no es poden treure el permís per tenir un rifle, que és l’arma amb la qual es cacen les dues espècies de caça major de la comarca, el senglar i el cabirol. Són animals que s’han reproduït molt en els últims anys i que poden causar danys materials i físics. De vegades, les crítiques arriben des del desconeixement. «Tota aquesta gent que és anticaça, hauria de reflexionar. Oi que no els agradaria xocar contra un porc amb el cotxe i que hi hagi danys? Doncs nosaltres som els qui podem controlar aquestes situacions, reduint les poblacions de porcs. Òbviament que la caça és la nostra afició, però no només ho fem per això, sinó que també és un bé per la societat», explica Narcís Folcrà, caçador de Sant Joan de les Abadesses.

Més enllà dels possibles accidents de trànsit i la proliferació de malalties com la pesta porcina, els animals també provoquen danys irreparables als cultius. Per als pagesos i agricultors, la caça és l’única solució efectiva que controla la població d’aquestes espècies. «A casa tinc vaques i vivim de l’agricultura. Quan ve un porc i ens remou tots els cultius, hi perdem diners. La gent diu que els caçadors som assassins, però ningú vetlla per les nostres terres», declara Lluís Serra, caçador d’Ogassa.

Aquests són tres exemples de caçadors joves de la comarca que aposten per fer créixer el sector de la caça al Ripollès i allunyar els prejudicis d’aquesta afició, sempre des d’un respecte absolut al medi ambient i conscienciant de la importància de controlar les poblacions de certes espècies.