• Traductor, actor i cantant... tenen alguna cosa en comú les teves facetes?

El punt comú de tot plegat és que la majoria de les coses en les quals col·laboro estan enfocades a canviar alguna cosa, lluiten per alguna causa. Tot té a veure en intentar millorar certes situacions.

• Darrerament, ha sortit a la llum que edites i poses veus a articles de la Viquipèdia. D’on ve això?

De ben petit ja m’agradava editar algun article i tafanejar-hi, i vaig anar entrant a la comunitat de la Viquipèdia i coneixent-la més. De cop i volta, vaig veure com algú va escriure un article sobre mi, i l’editor en qüestió es va posar en contacte amb mi per demanar-me una mostra de veu. Em va explicar que hi havia un projecte, anomenat «La Veu és Lliure» que estava intentant recollir mostres de veu de la gent que tenia un article escrit a la Viquipèdia.

• I a partir de llavors vas començar a recollir veus?

Exacte. Aquest editor em va demanar si coneixia gent per recollir més mostres, i vaig col·laborar. Vaig començar amb excompanys meus de l’Institut del Teatre que s’han fet famosos, l’Alguer Miquel, i gent més pròxima, i uns han anat estirant a d’altres i ja en porto un centenar.

• A banda de les mostres de veu, continues editant articles?

Més que editar, els tradueixo de l’anglès al català, sobretot. És una altra de les coses per les quals lluito: expandir el català.

• A banda d’aquestes iniciatives altruistes, t’has de guanyar la vida...

Sí, jo tinc la carrera de traducció i soc traductor autònom. Intento ampliar la meva cartilla de clients i anar treballant. No tinc clients fixos, per la qual cosa he d’estar al peu del canó i posar-hi esforç.

• Traductor, però també actor. Dues facetes que es complementen?

Penso que sí. Un cop acabada la carrera de traducció, em vaig graduar a l’Institut del Teatre. Quan tradueixes, llegeixes molts llibres i veus moltes pel·lícules que et permeten entendre bé els textos originals. El teatre em va permetre sentir-me més segur i tenir més recursos sobre l’escenari com a Nu Drama.

• Nu Drama, la tercera pota del tamboret de Ricard Soler?

Bé, gairebé podríem dir que és la primera, perquè el projecte va començar inclús abans d’anar a la universitat, l’any 2011.

• Com neix aquest projecte?

Vaig descobrir el rap gràcies a La Veu de Sant Joan. A partir d’aquí, vaig anar entrant en aquest món i em vaig convertir en un dels pioners del rap en català. He apostat per fer música com a forma de teràpia, perquè a mi també m’ajudava. Sempre he parlat del que volia parlar i de la manera que jo volia. Això, evidentment, m’ha obligat a renunciar a altres coses.

• A quines coses t’has negat per no trair-te a tu mateix?

Quan descobreixes com és la indústria musical realment, t’adones de moltes coses. Un bon amic em va dir un dia «estàs a dos sacrificis de petar-ho molt fort». Però jo tenia molt clar que no els faria aquests sacrificis: volia continuar cantant com em venia de gust i llançant els missatges que cregués oportuns. I així ha sigut.

• Vas renunciar a triomfar?

Bé, vaig canviar de xip. Si vols triomfar, has de posar per davant el que el públic vol i no el que vols tu. Jo, amb un estil tan personal, tenia poca cabuda dins la indústria musical. Vaig deixar d’aspirar a triomfar i em vaig adonar que canto per mi i per difondre els meus missatges. N’estic molt content de la decisió, perquè em va permetre desinhibir-me del tot.

• Quin serà el pròxim projecte de Nu Drama?

Just ara estic gravant el que serà el meu primer àlbum d’estudi. Seran cançons en les quals ja no necessito expressar inquietuds personals, sinó que vull fer arribar certs ideals i principis als oients a través de la música. Vull que la gent es plantegi i doni voltes a temes importants de la societat actual.