• Quina és la seva relació amb el Ripollès?

El meu pare era de Ribes i la meva mare, de Sant Joan. A partir d’aquests orígens, el tren ha estat el que més m’ha unit al Ripollès, he fet dues presentacions a Ripoll, dues més a Sant Joan...

• D’on neix la seva passió pel tren i la seva història?

El meu besavi va formar part de la construcció del que avui en dia és la línia R3, l’any 1880. El meu avi va néixer a Vic i va ser cap d’estació. El meu pare va néixer a Ribes i també va ser cap d’estació i jo sempre anava amb ell voltant per tot arreu. És a dir que és una passió que em ve de família des de petit, els homes de la meva família han treballat tots a la línia Barcelona-Sant Joan de les Abadesses.

• No va voler continuar la tradició familiar?

I tant, vaig intentar entrar a la Renfe, perquè al meu pare li feia molta il·lusió. Vaig estar gairebé un any baixant a Barcelona cada dia, perquè fèiem les classes en un petit pis de l’Estació de França. Érem uns quinze alumnes, cinc dels quals catalans. No en va entrar cap. Tots els seleccionats venien d’altres punts d’Espanya.

• Quina ha estat la importància del tren al Ripollès?

Va obrir el món. D’anar amb una diligència a Barcelona, amb la qual trigaves més d’un dia, a poder-hi arribar ara en menys de dues hores, que ens sembla qui sap què... És un privilegi poder arribar a la capital tan ràpid. Va ser una passa endavant enorme per la comarca. Això sí, cal exigir que el servei funcioni.

• La construcció d’aquesta línia va venir determinada per la necessitat d’extreure carbó de les mines d’Ogassa?

Sense cap mena de dubte. Dubto molt que s’hagués construït cap línia si les mines d’Ogassa no haguessin existit. La línia la va dissenyar l’Ildefons Cerdà, partint de dos projectes: un passava vorejant el riu Ter sense ponts ni cap túnel, i l’altre era força semblant a l’actual. Per sort, es va acabar tirant endavant el segon gràcies a uns anglesos.

• Com es va decidir quin recorregut havia de seguir la línia?

La idea era fer el trajecte Ogassa-Barcelona de la manera més ràpida possible. Durant la cosntrucció de la línia, empresaris de Manlleu i Torelló van insistir molt perquè el tren passés pels seus pobles, cosa que en principi no estava prevista. Com que hi havia molta indústria, en ambdós punts, ho van aconseguir. 

• Per què es va deixar perdre la línia que arribava a Sant Joan?

Perquè hi anaven el revisor i el maquinista. No era viable. Si arribés fins a Camprodon, encara tindria viabilitat, potser.

• Ja s’ha doblat un tram de via de l’R3. Com veu aquest desdoblament?

Al Figaró tenen un problema, perquè no hi caben dues vies. Hauran de fer un túnel i renunciar a aquesta estació. L’altre punt conflictiu és el que va de Puigcerdà fins la Tor de Querol, perquè és territori francès. Sigui com sigui, jo ja no ho veuré tot això. De Vic cap amunt, costarà que el desdoblament es faci realitat.

• La línia rep crítiques per deficiències en el servei. Creu que les institucions abandonen les comarques de muntanya?

Falta inversió, està molt clar. Si poses més diners, els trens van millor. Fixa’t en els Ferrocarrils de la Generalitat, són puntuals i eficients perquè hi ha la inversió necessària. Si mires el mapa d’Espanya, estem allà a una banda, som insignificants. Des de Madrid, la nostra línia no té importància. Tot i això, cal dir que el 2009 van refer-la tota, però hi ha molt marge de millora encara.

• Ja ha publicat tres volums sobre l’actual línia R3. Té intenció de continuar?

Ja tinc escrit el quart, però de moment des de FGC no me’l volen publicar. Si la negativa s’allarga, miraré que vegi la llum per altres vies.