• Què et va portar a Ripoll?

Vaig venir a Ripoll per amor. Soc enginyera cadastral i treballava per una empresa de l’estat al meu país, Colòmbia. Al principi, només venia aquí de vacances, però el pare de la meva filla, en Josep, em va convèncer per quedar-me a viure aquí a partir del 2019.

• Va ser fàcil per tu adaptar-te a la vida aquí?

Jo tenia clar que havia de treballar i, tot i que vaig buscar feines relacionades amb el que havia estudiat, vaig posar-me a treballar a l’empresa del que era el meu marit, a la panificadora, perquè els títols d’enginyeria colombians no em servien massa aquí. No és senzill marxar de la teva llar, però ho vaig fer per amor.

• Pocs mesos després d’instal·lar-te a Ripoll, va néixer la teva filla. Va ser complicat de gestionar l’embaràs amb la teva situació personal?

El meu exmarit i jo estàvem celebrant l’any nou a un altre país, i jo em vaig trobar malament tot el viatge. Allà em vaig assabentar que estava embarassada. Va ser tot molt ràpid, però a la vegada una alegria immensa, perquè jo havia volgut ser mare tota la vida. Durant l’embaràs, però, em vaig separar. No va ser fàcil, però tant el pare de la meva filla com jo ho hem portat bé i tenim molt bona relació, posant sempre pel davant el benestar de la nena.

• A Ripoll no coneixies massa gent, però decideixes quedar-t’hi. Per què?

Pràcticament, no coneixia ningú, però volia que la meva filla creixés a prop del seu pare. Em vaig fer autònoma i vaig decidir muntar un negoci de batuts de fruita a un càmping prop de Sort, a més de tres hores de Ripoll. Fins que en Josep em va trucar per oferir-me la botiga de les Delícies de la plaça gran. I l’octubre del 2022 la vaig agafar.

• Què t’ha aportat aquesta botiga?

Li tinc molta estima. La vaig remodelar tota, me la sento meva. Gràcies a aquesta botiga he conegut molta gent i he crescut com a persona. Ara bé, és una feina molt dura i que, honestament, no dona prou benefici si hi ha hagut una inversió prèvia. I, darrerament, m’ha sortit l’oportunitat d’encetar un nou projecte.

• Quin serà aquest projecte?

Agafaré Ferlam, l’immobiliària del costat de les Delícies de la plaça gran. Sempre m’hauria agradat poder treballar d’alguna cosa més o menys relacionada amb allò que vaig estudiar, i aquesta és una oportunitat que no puc desaprofitar. Tinc molt bona relació amb la Maribel i en Fernando i tot ha estat molt fàcil.

• Quan passaràs a ser la propietària de Ferlam?

El 2 de maig. Farem una inauguració amb l’actuació de Versión Imposible cinc dies abans, el 27 d’abril.

• Compaginaràs la immobiliària amb la fleca?

Ara mateix, em vull centrar en la immobiliària, que em suposarà molta feina. Així i tot, ara mateix, no tinc intenció de deixar la botiga. Hi deixaré una noia encarregada.

• Una de les altres facetes de la teva vida és el modelatge. Com t’hi vas iniciar?

A mi no m’agradava tot aquest món, però pel meu físic moltes persones m’insistien que provés de fer de model. Llavors, em van dir que a través del modelatge podria fer obres socials i ajudar a la gent i això sempre ho he dut a dins. Per això em vaig presentar a Miss Colòmbia.

• De molt jove, vas patir càncer, i anys més tard vas decidir crear una fundació. Per què?

Em van detectar càncer d’ovari amb 22 anys. Va ser molt dur, per això per mi ser mare ha sigut doblement gratificant, perquè pensava que em quedaria estèril. Tot i això, considero que vaig ser molt forta i vaig passar tot el procés convençuda que me’n sortiria. A partir d’aquí, la meva etapa com a model em va ajudar a fer-me ressò i milers de persones m’escrivien per xarxes socials per demanar-me ajuda. Un any després, vaig crear la fundació, per ajudar a tots els malalts que ho necessitessin. El fet de conèixer a persones famoses, polítics o empresaris em va ajudar a tirar endavant aquest projecte. La fundació és una de les coses que trobo més a faltar de Colòmbia, poder ajudar a persones que ho estan passant malament. No descarto engegar algun projecte d’aquest estil aquí...